Barcelona i el turisme: una relació d'amor i odi

Les imatges han fet la volta al món. Una protesta de ciutadans a Barcelona disparava els turistes a les terrasses amb pistoles d'aigua. Tot plegat al crit de “turistes, marxeu a casa” i altres proclames contra el sector. A partir d'aquí, es va desfermar la polèmica.

La premsa internacional va destacar el fet que els barcelonins protestin contra la principal font d'ingressos. Molts van seguir aquesta idea i van criticar que no només s'ataqui un sector econòmic, sinó també els turistes personalment. Les acusacions d'hipocresia van ser comunes perquè al capdavall un barceloní també és turista a París, Roma, Venècia, etc.

Per altres, en canvi, la protesta representa la indignació dels ciutadans davant les externalitats negatives del turisme. Sense justificar-ho explícitament, algunes columnes i editorials de la premsa catalana venen a dir que això és una bomba i que les bombes exploten.

Entre aquests últims, però, no es troben els abonats al 'no' com els Comuns o la CUP, que celebren i encoratgen de manera explícita les manifestacions:

Més enllà de les opinions de cada sector, aquesta tensió social amb el turisme representa una paradoxa de difícil solució. I és que 'de facto' la ciutat viu d'un sector que té mala premsa.

Alhora, aquest problema reflecteix la tensió social entre els partidaris del sector (les patronals), els seus crítics (associacions veïnals) i els que es mouen en funció de les circumstàncies (els partits polítics).

Les xifres del turisme a Barcelona

Segons l'Observatori del Turisme de Barcelona, el 2023 van visitar Barcelona (ciutat i regió) un total de 26 milions de persones. L'impacte econòmic en forma de despesa directa va ser de 12.750 milions d'euros. D'aquesta quantitat, gairebé 10.000 milions d'euros es van quedar a la ciutat.

Segons les dades de l'Ajuntament, el sector representa el 14% del PIB de la ciutat i ocupa més de 150.000 persones.

Les xifres, en resum, són inapel·lables i mostren una dependència objectiva del sector turístic. Cosa que permet relativitzar els cops de pit de moltes figures progressistes que, com l'exalcaldessa Colau, han estat fins i tot al poder.

I és que, a més de les xifres, hi ha un patró: que el sector turístic sembla haver crescut amb independència de la política municipal restrictiva contra ell. BComú, per exemple, no va evitar que durant els vuit anys de mandat el preu mitjà del lloguer augmentés en uns 400 euros.

L'impacte social. És a dir, immobiliari?

Sent estrictes, quan es parla de “l'impacte social” del turisme es parla del problema immobiliari. Altres problemes com la massificació d'algunes zones o la desnaturalització dels barris són més o menys un subproducte del problema de l'habitatge.

I encara més estrictes, el problema de l'habitatge és el problema dels pisos turístics. Un tema que sistemàticament es presta al populisme. El rosari de lleis reguladores, afegits posteriors, recursos judicials i plans urbanístics fracassats en són un bon exemple.

La recent llei estatal que regula els lloguers va deixar el lloguer temporal com una excepció a la regulació i així ho van votar el PSOE i els seus socis. Com va explicar el portal Idealista el mes de gener passat, l'afany regulador va provocar un creixement del 60% del lloguer temporal.

Més promeses reguladores

Ara, l'ajuntament de l'alcalde Collboni no només es proposa esmenar això, sinó que es proposa eliminar tots els pisos turístics d'aquí al 2028. Tindrà força feina: ni més ni menys que tancar 10.000 pisos.

Aquesta és la quantitat de pisos turístics que hi ha a Barcelona. En termes agregats, representen el 38% dels llits turístics de la ciutat. En total, aquests 10.000 pisos corresponen a 5.000 propietaris d'una tipologia molt diferent i que abasta des de particulars fins a immobiliàries i passant per hotelers.

Els crítics d'aquesta mesura no tenen clar que la fi dels pisos turístics millorarà el mercat del lloguer. El motiu és el de sempre. L'oferta turística es transferirà al mercat de compravenda o al mercat de lloguer, que també està tensionat per la regulació.

Així s'expressava, per exemple, el gerent de la Cambra de Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues al programa Tot Es Mou:

Encara que el més probable és que passi el que passa sempre: que la regulació es perdi en problemes judicials que mentrestant empitjoraran la situació. Que ho preguntin, si no, a Ada Colau i el fracàs del seu pla urbanístic (PEUAT), que ha obligat Collboni a atorgar 900 llicències turístiques més per ordre de la justícia.

El dubte és si al successor de Collboni li passarà el mateix.