La Catalunya del 'no a tot' segueix guanyant terreny

Va ser el líder del PP a Catalunya, el diputat Alejandro Fernández, qui va encunyar el terme “perroflautisme contemplatiu” per referir-se a la Catalunya del 'no' a tot.

Es tracta d'una minoria social que fa anys que imposa a la majoria les seves obsessions contra qualsevol projecte que generi progrés i desenvolupament a la regió. Darrere d'aquesta minoria hi ha els partits polítics de l'esquerra i les organitzacions socials, sobretot de l'àmbit de l'ecologisme.

Sense anar més lluny, Catalunya ha esdevingut una regió on un macroprojecte com el Hard Rock cafè és capaç de fer caure un govern. O on l'esquerra es mobilitza contra una exhibició de Fórmula 1 just després que Madrid prengués a Barcelona la competició i tots els milions d'inversió que comporta.

La mateixa esquerra que fa només uns dies va perpetrar un escrache contra famílies de turistes que menjaven a les Rambles, aconseguint així que la premsa internacional desaconselli Barcelona com a destinació aquest estiu .

Aquesta setmana hem assistit a nous exemples de com actua la Catalunya del no a tot (o perroflautisme contemplatiu).

Una minoria s'imposa frenant grans projectes

El govern català ja té gairebé llest el projecte parc eòlic marí experimental de la Costa Brava. Aquest consistirà en tres aerogeneradors amb un cable marí soterrat de 25 quilòmetres i una línia terrestre de 16 quilòmetres. Tot i que la línia d'evacuació terrestre estarà 100% soterrada, sindicats com la Unió de Pagesos i l'ajuntament d'Armentera governat per ERC van convocar una concentració de rebuig.

Un altre cas més flagrant encara és el del petit parc solar projectat a Das, un poble del pirineu català. Tot i cobrir només 2,4 hectàrees, el projecte ha generat un rebuig per part de les institucions locals davant la perplexitat del sector. Els alcaldes de la zona han titllat la instal·lació com una “salvaixada”, mentre que les empreses disposades a invertir consideren que és un boicot orquestrat.

El pitjor de tot plegat és que aquests moviments promoguts per una minoria acaben provocant la caiguda de les inversions a Catalunya. Això no només es tradueix en la pèrdua de milions d'euros i milers de llocs de treball, sinó que també fa que Catalunya quedi relegada com a pol de desenvolupament i motor econòmic.

La majoria dels ciutadans en surten perjudicats

Això té conseqüències directes sobre la majoria dels ciutadans. L'exemple més clar és el de l'anomenada apagada nuclear. Segons una informació, el tancament de les nuclears a Catalunya, que ha estat la bandera principal de l'esquerra ecologista, posaria en risc el subministrament i suposaria l'encariment del preu de l'electricitat.

Això és així perquè l'energia nuclear suposa un 60% del volum de l'electricitat que es genera al territori. La paradoxa és que el tancament de les nuclears acabaria de cop amb la independència energètica de Catalunya, que es veuria obligada a importar energia generada en altres comunitats.

Tota una contradicció, tenint en compte que la gran majoria d'aquests partits i organitzacions estan a l'òrbita de l'independentisme.

Hi ha una altra paradoxa, i és que els partits que estan darrere del 'no' a tot (ERC, CUP i Comuns) han estat els més castigats a les últimes eleccions catalanes. I malgrat tenir cada cop menys suport social, continuen frenant projectes i perjudicant el desenvolupament econòmic i la creació de llocs de treball.

Qui ho acaba patint és una majoria dels ciutadans de Catalunya, que segueixen en mans dels capricis d'aquesta minoria.