L'altra derrota del processisme: els fans de la Selección es reivindiquen a Catalunya

La realitat als carrers catalans ha canviat considerablement en els darrers anys. Fa no gaire temps, eren habituals les manifestacions independentistes, ja fos per les marxes per la Diada, els talls a la Meridiana o altres protestes. Ara, set anys després del punt àlgid del 'procés', el panorama és un altre de ben diferent.

L'últim mes ha estat habitual veure seguidors (sobretot xavals) lluint les samarretes de la Selección de Lamine Yamal, Nico Williams o altres jugadors del combinat dirigit per Luis de la Fuente. Una febre per 'la Roja' que ha anat augmentant a mesura que la Selección anava superant eliminatòries fins plantar-se a la final de l'Eurocopa aquest diumenge contra Anglaterra.

Precisament, el partit per decidir el campió de l'Eurocopa s'ha convertit en el punt culminant d'aquesta febre per la Selecció. La majoria de les grans ciutats catalanes han apostat per instal·lar pantalles gegants per seguir l'enfrontament. Barcelona, Badalona, Tarragona, Lleida, Prat de Llobregat, Sabadell, Castelldefels, Gavà, Vila-seca, L'Hospitalet de Llobregat... i compte perquè són localitats on governen partits de pràcticament tots els colors: PSC, PP, però també Junts i ERC. No ha estat així a Girona, on la CUP governa amb Junts i ERC i l'alcalde, Lluc Salellas, ja va dir que només instal·laria pantalles gegants per veure la selecció catalana masculina i femenina.

De fet, aquesta realitat que s'ha viscut aquest darrer mes a Catalunya no ha passat desapercebuda per a molts independentistes que no fa tant omplien els carrers catalans a crit de "els carrers seran sempre nostres". I el diagnòstic general ha estat clar: assenyalar els partits processistes.

ERC i Junts han anat governant els darrers lustres amb l'objectiu, teòricament, d'aconseguir la independència. I no només no l'han aconseguit, sinó que s'han adonat que a Catalunya també hi ha molta gent que, més enllà de les opcions polítiques, desitja que la Selecció espanyola guanyi. És sens dubte l'últim fracàs del processisme. Un de tants, com per exemple la realitat del català als instituts. I és que aquesta setmana coneixíem que les notes de català a l'ESO són les més baixes dels darrers 11 anys. D'intentar independitzar-se que Catalunya s'ompli de samarretes de la Selección i que els joves tinguin el pitjor nivell de català de la darrera dècada. D'això difícilment en podran treure el seu comodí habitual de dir que és "culpa d'Espanya".