Un altre farol de Carles Puigdemont: amenaça Pedro Sánchez amb una tardor calenta

L'expresident Puigdemont no sap com frenar Aliança Catalana i, en conseqüència, ha decidit pressionar Pedro Sánchez. En l'última edició de la Universitat Catalana d'Estiu, Puigdemont ha dit que “potser a la tardor passaran coses”. El líder de Junts considera que “ja hem donat prou temps” al PSOE.

La principal dificultat d'aquesta estratègia és que no és nova i, en línies generals, no se la creu ningú. Encara menys quan es contextualitza en la situació present. Ens referim al fet que les enquestes, tant internes com publicades, mostren que Aliança Catalana es menja Junts.

D'altra banda, ja resulta difícil comptabilitzar totes les ocasions en què Junts ha amenaçat fer caure Sánchez. El guió ha estat sempre el mateix: Junts considera que les seves exigències no es compleixen i amenaça amb desestabilitzar el Gobierno. Però, entre amenaça i amenaça, Sánchez segueix a la Moncloa i Puigdemont a Waterloo. De passada, el PSC ha assolit les seves majors cotes de poder a Catalunya.

L'origen de tota aquesta situació és que, en les últimes eleccions generals, Puigdemont va veure en el PSOE una finestra d'oportunitat per obtenir l'amnistia. Aquest és el factor que ho explica tot, incloent-hi la submissió de Junts. Ara bé, l'expresident no comptava amb la pressió que li sorgiria des de Ripoll i que ell es quedaria a Waterloo, paralitzat.

Aliança Catalana explica Junts

Involucrant-se en la política estatal, Puigdemont pensava que tenia la política autonòmica garantida. Només era una qüestió de temps tornar a Catalunya amb l'amnistia a la mà per ressuscitar tot l'electorat abstencionista. Però el factor amb què no va comptar Puigdemont era la factura que ha deixat el processisme.

Immigració descontrolada, inseguretat, habitatge i saturació de serveis públics. Aquests són els nous eixos de la política catalana, que Orriols ha capitalitzat a través d'una dreta identitària crítica amb la immigració. En aquest context, les maniobres de pòquer de Junts amb el PSOE tenen molt poc recorregut.

De fet, no només tenen poc recorregut, sinó que a Junts els surt molt car. I és que, després del col·lapse processista, gran part del seu electorat és immune a la retòrica de la jugada mestra. Per contra, el ciutadà català percep una clara degradació quotidiana i que, mentrestant, Puigdemont parla un altre llenguatge des de Waterloo.

I els sondejos, encara que mai són exactes, sí que són molt indicatius. El darrer CEO, per exemple, mostrava que l'enorme creixement d'AC és a costa de Junts. Però és que El Confidencial revelava recentment una enquesta interna que posa sobre la taula l'empat entre Junts i AC. I tot això quan encara queden tres anys de legislatura i l'amnistia va per llarg