L'altra cara de l'acord ERC-PSC: més xiringuitos i malbaratament
L'acord preveu una important creació de teixit administratiu: oficines, comissions, consorcis, delegacions, etc.
El diable és als detalls. I com més indefinida és alguna cosa, més espai hi ha per al diable. L'acord aconseguit entre ERC i el PSC n'és un bon exemple.
Més enllà de la grandiloqüència d'ERC gairebé tothom té clar que és un pacte molt eteri. Sobretot en les matèries importants com el concert econòmic solidari.
A més que aquest concert econòmic s'ha d'aprovar al Congrés, manca infraestructura, mitjans i superar els obstacles habituals (recursos judicials, incompliments, etc.).
És, doncs, un acord per satisfer dos interessos partidistes. D'una banda, els d'ERC, que necessitava evitar la repetició electoral tant sí com no. D'altra banda, els del PSC, que vol instal·lar com més aviat millor Salvador Illa a la Generalitat.
Però tota aquesta inconcreció no és innòcua. Per contra, exigeix un enorme desplegament administratiu, és a dir, despeses i “xiringuitos”. Mai no s'insistirà prou que hi ha moltes persones molt interessades a instal·lar-se en tota classe de llocs administratius.
Si l'acord ERC-PSC tira endavant, aquestes i altres persones poden estar enhorabones. El pacte contempla tota mena de comitès, oficines, convencions, etc. Fem ara un repàs a alguns dels “xiringuitos” més destacats.
En el fons, es tracta d'una concessió del PSC a ERC per donar una mínima continuïtat a les polítiques del president Aragonès.
Més administració
Com és habitual, tots aquests ens administratius tenen noms complexos i s'inscriuen a alguna àrea de govern (Economia, Igualtat, Exteriors, Educació, etc.). D'entrada, hi ha una àrea que, a Catalunya, és una veritable font de guinguetes: la resolució del “conflicte polític”.
En aquest sentit, l'acord contempla la creació d'una Oficina per gestionar la Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític.
"L'objectiu de la Convenció", diu el text de l'acord, "és promoure un debat a nivell polític, social i ciutadà sobre com abordar la resolució del conflicte polític existent". Per això, es crearà una Oficina que “asseguri els recursos humans, tècnics i materials per desenvolupar les seves tasques”.
En matèria educativa hi ha un dels plats forts: l'acord contempla ni més ni menys que la creació d'un "Departament de Política Lingüística". D'aquest nou departament en penjaran multitud d'altres ens administratius, com ara un “centre de recerca en política lingüística, aprenentatge i ús de la llengua”.
D'altra banda, la projecció internacional de la Generalitat continuarà sent una notable font de quiosquets. A més dels ja existents i que depenen d'Acció Exterior, l'acord preveu la creació de, per exemple, el “Cos d'Acció Exterior” o la “consolidació i ampliació de la xarxa de delegacions actuals”.
Així mateix, hi haurà un augment de la participació de Catalunya en “organismes i agències internacionals”. Segons es llegeix a la pàgina 13 de l'acord, aquests organismes són “ONU, UNESCO, OMS, EUROPOL, ONU dones, ONU habitat, UNRWA, FAO, OCDE, VUITA, UNDP, UPM, ...”. I tampoc faltarà el “Fòrum Català per la Pau”, del qual ja en vam donar compte a E-Notícies.
D'altra banda, també destaca la creació d'una “Oficina del Govern”, que estarà adscrita al Consell Català de l'Esport i que “promourà les seleccions esportives catalanes”.
Els exemples, en fi, són molt nombrosos i no és possible llistar-los tots.
El que suggereix tota aquesta creació de teixit administratiu és, a més a més de mantenir els interessos creats, que ERC vol continuar amb les polítiques del president Aragonès. Cosa que entra en conflicte amb el programa electoral del PSC, que al maig prometia una auditoria “per conèixer ineficiències dels diferents sistemes[públics]”.
Més notícies: