Més de 350 alts càrrecs d'ERC podrien perdre els seus sous astronòmics

Entre altres coses, la partitocràcia es caracteritza per generar una estructura de càrrecs i privilegis que podria respondre al nom d'aquella obra de teatre: els interessos creats. No és una qüestió secundària o accessòria, sinó que és constitutiva de la realitat política actual.

Com ja vàrem explicar a E-Notícies en alguna ocasió, les eleccions - sobretot, les victòries - poden ser un negoci extraordinari per als partits. I és que, a gairebé tots els efectes, els partits viuen de captar subvencions públiques pels motius més diversos. Junts i ERC, per exemple, estan objectivament interessats a tenir representació al Congrés dels Diputats.

Tot això té una contrapartida que no és altra que, quan un partit pateix un daltabaix electoral, també pateix un daltabaix paral·lel: la pèrdua de subvencions, ajudes i de la possibilitat de nomenar tota mena de càrrecs. Molts són els famosos “càrrecs de confiança”, que es distingeixen per uns salaris molt elevats que no solen baixar dels 80.000 euros. Cal tenir present que són salaris que algú que ha fet carrera en la política difícilment igualaria al sector privat.

Una purga inevitable

I si en parlem d'això en aquest moment, és que parlem d'ERC. Hi ha al voltant de 350 persones amb sous de 80.000 euros - directors d'empreses públiques a part - que el més probable és que se n'hagin d'anar. En total, els salaris pugen a 23 milions d'euros.

Ahir mateix, el diputat d'ERC al Congrés, Francesc-Marc Álvaro, va deixar caure a les xarxes socials que ja ha començat l'espantada entre alts càrrecs. Parlem de tots aquests càrrecs més o menys difusos que arriben a directors generals, consellers, caps de comunicació, assessors, caps de gabinet, etc.

D'altra banda, la situació d'ERC no ofereix gaire marge de maniobra. La patacada electoral ha estat tan clara que la purga és inevitable perquè, a més, els partits que ara entren volen la seva part. El dubte és quin serà el grau d'intensitat d'aquesta purga. Depèn de les decisions polítiques que prengui ERC.

Si ERC se'n va de debò a l'oposició, els republicans no podran mantenir cap càrrec més enllà d'alguns perfils tècnics que puguin ser de consens. Un tripartit, en canvi, permetria reduir el cop i que els republicans no perdessin tant de múscul. És per això que la possibilitat d'un tripartit no es pot descartar. A la seva escala, els Comuns estan en una situació semblant: el que diguin ara sobre el Hard Rock serà la prova del cotó.