Una altra cara de la inseguretat a Barcelona: els narcopisos

La veritat es caracteritza perquè s'expressa de maneres diferents però sempre amb un mateix fil conductor. I si una cosa és veritat és que Barcelona s'enfronta a un problema d'inseguretat creixent.

De totes les cares d'aquest fenomen, potser la més cridanera per la incomprensió que produeix al ciutadà sigui la multireincidència. Certament, a un ciutadà corrent li costa entendre que sigui possible que a Barcelona hi hagi - dades de 2023 - 526 persones que acumulin 6.000 delictes.

Més enllà de la dada presa de manera atòmica, aquesta realitat tens efectes qualitatius de més ordre. És el que Samuel Vázquez anomena “zona de confort criminal”. És a dir, un espai on la tolerància al delicte genera un brou de cultiu que posa les bases de delictes de més entitat. I allà hi estan les dades.

Segons el balanç de criminalitat del Ministeri de l'Interior, a Catalunya els homicidis han augmentat un 12,7%, les temptatives d'homicidi gairebé un 20% i el tràfic de drogues un 10,2%.

L'auge dels delictes d'aquesta naturalesa cristal·litza en la proliferació dels coneguts com a "narcopisos", que són l'acta de defunció d'un barri i, de passada, un calvari per als veïns.

El panorama al Raval

Si alguna cosa caracteritza els narcopisos és que semblen proliferar sense remei. A mesura que es tanquen, se n'obren més i això estimula la impotència de policies i veïns.

A l'última audiència pública del districte de Ciutat Vella, el president de la comunitat del Carrer Reina Amalia nº6 (Raval), Borja Latorre Campos, va prendre el micro i va començar dient “vull transmetre que vivim una situació absolutament insuportable”. El motiu no és altre que els narcopisos.

“La por ja forma part del nostre dia a dia”, va explicar. Aquesta por es concreta en la forma de xeringues per les escales, sang, persones intoxicades, atacs a portes i, en general, violència. Com és natural, els veïns viuen aterrits davant de la possibilitat de ser atacats per persones que volen diners per a una dosi.

Quina és la resposta del responsable de seguretat de l'ajuntament, el tinent d'alcalde Albert Batlle? En última instància, impotència davant d'una realitat que no poden controlar totalment.

Com tants altres responsables de seguretat que s'enfronten a aquesta problemàtica, Batlle diu que els narcopisos són una “prioritat”. Alhora, però, admet que els recursos de l'ajuntament són el que són. És a dir, que la impotència es dona per descomptada. “És un tema que en molts aspectes ens desborda, lamentablement”, va dir Batlle a la mateixa audiència pública davant dels veïns.

El responsable de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Velázquez, va explicar que el 2023 s'havien tancat prop de 150 narcopisos i punts de venda. El problema, doncs, no és tant que no es tanquin, sinó que es tornen a obrir a una velocitat que desborda l'agilitat de la policia, sotmesa als tempos d'una legalitat ineficaç.

Això arriba fins al punt que alguns narcopisos tenen un contracte de lloguer en vigor, cosa que complica en gran manera les actuacions policials.

La necessària col·laboració entre policies

Com és evident, els problemes de coordinació policial no ajuden a controlar aquesta situació. Lamentablement, a Barcelona sí que hi ha hagut problemes de coordinació i de tensions polítiques. Segons explicàvem a principis d'any arran d'una informació de La Vanguardia, la confiança entre comandaments de mossos d'esquadra i guàrdia urbana s'havia trencat.

En un episodi de tensió entre Interior i Ajuntament, el conseller Elena va arribar a acusar la guàrdia urbana d'operar amb “deslleialtat”. Pel que sembla, es tracta d'un problema de competències al voltant dels equips conjunts de treball contra els narcopisos. Per part del consistori, Albert Batlle va intentar rebaixar la situació i va admetre que existien “desajustaments”, però que eren temporals.

En aquest sentit, una de les propostes en matèria de seguretat que han fet partits com el PPC és reforçar les policies municipals amb un fons de 50 milions dʻeuros. De la mateixa manera, especialistes com Samuel Vázquez van advertir a l'Ajuntament que "dissoldre els grups mixtos d'investigació no beneficia ningú excepte cadascun dels comandaments que voldrà governar al seu mas".