Les desesperades maniobres de Carles Puigdemont per no acabar com a ERC

Carles Puigdemont no passa pel seu millor moment. Tot i donar el sorpasso a ERC a les últimes eleccions i posicionar-se com a clar candidat a liderar l'independentisme en aquesta nova etapa, l'expresident va perdre les eleccions. I la sola idea que Salvador Illa pugui formar govern amb ERC i els Comuns ha desfermat els nervis a la cúpula de Junts, que tem una crisi de partit similar a la que està vivint Esquerra.

Segons ha destapat Crónica Global, Jordi Turull va orquestrar una emboscada als expresidents Jordi Pujol i Artur Mas perquè accedissin a afiliar-se al partit. La intenció no era altra que filtrar la informació als mitjans per traslladar una falsa idea d'unitat.

I és que, malgrat presentar-se com l'aspirant a reunificar l'independentisme, Puigdemont no només no està aconseguint absorbir els diferents sectors sinó que està a punt de causar un cisma en la seva pròpia formació.

L'expresident es va recolzar a la vella guàrdia convergent (Jordi Turull i Josep Rull) per acabar amb la divisió dins de Junts en un moment crucial com les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez. Desplaçat el sector de Laura Borràs, Puigdemont ha creat la falsa il·lusió d'un doble procés de reunificació i de recuperació del centre ideològic. Però mentre oferia una tornada al seny i l'ordre, per exemple amb la immigració i la seguretat, ha seguit amb moviment erràtics que posen nerviós el sector més conservador.

Dues decisions crucials

El futur immediat de l'expresident i del partit depèn de dues decisions crucials.

D'una banda, hi ha la investidura. No només perquè Puigdemont va prometre deixar la política si no era investit, i cada cop sembla més real la possibilitat d'una investidura de Salvador Illa que obligaria l'expresident a aclarir el seu futur. També perquè a les altes esferes del partit creuen que si no hi ha repetició electoral i Junts queda a l'oposició s'obriria un període de crisi amb Puigdemont com el principal assenyalat.

L'obertura d'una crisi interna revifaria la lluita entre sectors que Puigdemont havia aconseguit esmorteir amb el desplaçament de Laura Borràs. Cal recordar que almenys hi ha tres corrents dins de Junts (el d'esquerres, la socialdemòcrata i la convergent) i que les lluites dins del partit s'han desenvolupat fins ara amb una gran virulència. Per això el gran temor de Puigdemont és acabar com a ERC, consumit en les lluites intestines, però a més, en aquest cas, sense tocar poder institucional.

La segona decisió i de la qual dependrà gairebé tot té a veure amb el seu possible retorn a Catalunya. Amb l'amnistia cada cop més compromesa, a l'expresident només semblen quedar-li dues opcions: o es torna arriscant a ser detingut, o torna a trair la seva promesa de tornar jugant-se el poc crèdit que li queda.

L'opció de tornar i ser detingut té una cosa a favor, i és que posaria el comptador a zero i permetria Puigdemont recuperar el capital polític com a líder messiànic de l'independentisme. Però també té una cosa negativa, i és que es podria llegir com la trista consumació d'un fracàs: set anys marejant la perdiu per acabar com Junqueras entre reixes esperant l'indult. En tot cas, l'expresident valora el retorn i la detenció com una sortida desesperada al carreró sense sortida on es troba.

Puigdemont davant de la cruïlla

Però, i si no torna? Puigdemont ha demostrat que té pànic a ser detingut i podria decidir no jugar-s'ho fins a tenir garantida cent per cent la seva immunitat. El problema és que aleshores s'evidenciaria que ha mentit una vegada més en prometre que tornaria per a la investidura i que deixaria la política si no era investit.

Si Junts no aconsegueix la repetició electoral i Puigdemont no torna a Catalunya, l'horitzó se li complica i molt a l'expresident. Aquest escenari faria esclatar la crisi definitiva dins de Junts, sobretot per l'afartament del sector convergent del partit que comença a veure Puigdemont més com el problema que com la solució.

Per això la cúpula puigdemontista amb Turull al capdavant va orquestrar la van tancar a Pujol i Mas. Volien aparentar unitat per evitar que els acabi passant com a ERC.

La paradoxa és que la incorporació de Pujol i Mas al projecte de Junts, més que un símbol d'unitat, pot ser el principi del que molts convergents fa temps que esperen: tornar a abans de gener del 2016, quan Artur Mas va haver de donar un pas al costat i entronitzar un desconegut Carles Puigdemont.