Imatge de dos agents de la Guàrdia Urbana passejant per Barcelona

POLÍTICA

526 persones acumulen més de 6.000 delictes a Barcelona, la majoria estrangers

La majoria dels mitjans es nega a informar sobre la nacionalitat dels delinqüents, però el debat ja és al carrer

Les últimes dades oficials confirmen no només la inseguretat que regna a Barcelona sinó també el problema de la multireincidència. Segons Mossos i Guàrdia Urbana, 526 persones van cometre 6.169 delictes l'any passat, la majoria furts i robatoris violents al carrer. Tot i això, la policia s'ha negat a facilitar la nacionalitat dels multireincidents que tenen presa la ciutat.

Segons dades aportades aquesta setmana per la Junta Local de Seguretat de Barcelona, cinc persones acumulen 228 delictes, i el que més suma 36 detencions i 50 antecedents policials. Això planteja el debat sobre el funcionament dels dispositius de seguretat. I crea la sensació d'impunitat per a aquests delinqüents.

Mentre l'esquerra continua negant un problema de seguretat a Catalunya, Barcelona ja s'ha convertit en la segona capital més perillosa d'Europa. La negativa de la policia a facilitar l'edat i la nacionalitat dels multireincidents estén l'ombra de la sospita i alimenta l'especulació. Si no hi ha res a amagar, per què no faciliten aquestes dades a la ciutadania que, per altra banda, és víctima de la inseguretat?

El problema de la multireincidència

Els Mossos d'Esquadra disposen del Pla Tremall per combatre contra la multireincidència. Segons dades del dispositiu, la majoria dels delinqüents són homes joves i de nacionalitat estrangera. De fet, el pla es veu reforçat amb l'actuació de la Policia Nacional, que té les competències en estrangeria.

Cal recordar que recentment a Catalunya es va obrir el debat sobre la necessitat de deportar els immigrants multireincidents. JxCat va arribar a demanar les competències d'immigració per al Govern de la Generalitat, per afrontar aquest tipus de reformes. El debat legítim és esbiaixat per les acusacions de racisme per part de l'esquerra.

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, sí que ha reconegut que hi ha un problema amb la multireincidència i ha proposat una reforma del codi penal. El darrer exemple del fracàs del sistema actual el vam veure fa uns dies. Un magribí que va agredir brutalment diverses dones al metro va ser identificat i deixat en llibertat, i només va entrar a la presó després de la pressió de les xarxes socials.

Creix la delinqüència

La qüestió no és més petita, perquè segons les últimes dades de l'estudi de seguretat pública, gairebé la meitat dels catalans han canviat les rutines per por de ser víctimes d'un delicte. La majoria, dones. A més, segons la Junta de Seguretat Local, el 30% de les víctimes de robatoris a Barcelona són ferides.

Muntatge amb un pla mitjà de Joan Ignasi Elena subjectant un mòbil i emportant-se'l a l'orella amb una imatge al costat d'un cotxe dels Mossos en blanc i negre

Dos de cada deu atracaments es fan amb armes, normalment ganivets, i la majoria són per robar el mòbil, bosses i rellotges. Una dada rellevant és que malgrat els esforços del nou alcalde per reforçar la seguretat, la delinqüència no para de créixer. El 2023 hi va haver un 23% més de detencions, i un 11% més de persones imputades.

El retrat de la realitat que es desprèn de les dades oficials contrasta amb la imatge que ven el Govern i els mitjans afins. La majoria dels mitjans es neguen a informar de la nacionalitat dels delinqüents, i quan ho fan ho solen atribuir a problemes de seguretat mental. Però al carrer ja hi ha un clam per assenyalar el problema i actuar per solucionar-lo.