
Allau de crítiques i burles després de l’última frikada de l’ANC de Lluís Llach
L'ANC s'ha convertit en l'última font de processisme simbòlic a Catalunya
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), presidida pel cantautor Lluís Llach, ha tornat a convertir-se en objecte de burles després d'anunciar la seva darrera iniciativa reivindicativa. L'organització independentista va fer una crida a les xarxes socials a omplir de senyeres estelades el recorregut de la Volta Ciclista, a les etapes que passaran per Catalunya i Andorra.
“Omplim d'estelades la Vuelta. Tres etapes d'aquesta edició passaran per Catalunya i, com que no defallim, hi serem. Tenim més motius que mai per la independència!”, va proclamar l'ANC al seu perfil oficial. El missatge va ser rebut amb una allau de comentaris irònics i crítiques, que reflecteixen el desgast polític i social de l'entitat.
L'independentisme ja no compra el discurs
En les respostes a la publicació, molts usuaris van retreure a l'ANC que continuï recorrent a accions simbòliques sense cap repercussió real. “Voleu deixar de fer el ridícul? Però si ja es va declarar la independència i al final van dir que era simbòlica!”, escrivia un internauta. Un altre afegia amb duresa: “A pastar. Ja no estem per actuacions de coros y danzas”

El to de burla no és nou. Com passava el març passat, l'ANC ja va ser qualificada aleshores de “friki” per promoure accions similars, com omplir d'estelades actes esportius. El que en altres temps mobilitzava milers de persones, avui és percebut com un gest inútil i desconnectat de la realitat política catalana.
El contrast és evident: en plena caiguda del suport al procés, l'ANC insisteix a mantenir viu un relat que ha perdut gran part de la seva força. Per a molts simpatitzants de l'independentisme, l'organització s'ha convertit en un fre més que en un motor
Un projecte atrapat en la nostàlgia
L'ANC va ser durant anys un actor central en les grans mobilitzacions del sobiranisme, però la seva capacitat d'influència s'ha reduït de manera dràstica. L'edat de les seves bases i la manca de relleu generacional són cada cop més visibles en els seus actes. El CEO confirma aquesta situació i mostra que els joves ja 'passen' del nacionalisme català
De la mateixa manera, resulta evident per a qualsevol que l'ANC és simplement un braç de Junts. Això es va veure clar després de les darreres eleccions, quan l'ANC va pressionar per terra, mar i aire perquè ERC no pactés amb el PSC. La caiguda del processisme li ha sortit cara a molts
Més notícies: