Aliança Catalana, focus de l’augment de la violència política a Catalunya

La descomposició de l'espai de l'esquerra i el processisme ha augmentat la crispació i la violència política a Catalunya. L'últim Informe sobre violència política, publicat l'any passat, ja mostrava un increment del 13% dels atacs a partits el 2023. Una tendència que, lluny de millorar, sembla que s'està agreujant els últims mesos.

Aquest cap de setmana s'ha registrat un nou atac a una seu d'Aliança Catalana, aquesta vegada a Manlleu. L'any va començar amb la greu agressió a un militant del partit de Sílvia Orriols a Barcelona. Les agressions, amenaces i coaccions se segueixen succeint.

Aliança Catalana, principal factor de desestabilització i enfonsament dels partits processistes, s'ha consolidat com a nou objectiu dels radicals. PSC, PP i Vox van ser els més afectats per la violència política en l'última dècada. PP i Vox segueixen en el principals focus, però des de 2023 la violència s'ha incrementat contra el partit de Sílvia Orriols.

El mes passat, els radicals van vandalitzar la seu del PP a Terrassa amb una pintada de 'feixistes'. Al maig van marcar amb un punt de mira la nova seu de Vox a Tarragona, en aquest cas amb la signatura de l'OJS (escissió radical de la CUP). I un mes abans, en plena diada de Sant Jordi, diverses paradetes del partit liderat per Santiago Abascal i Ignacio Garriga van ser ataques pels intolerants.

Violència contra AC i Sílvia Orriols

L'augment de l'activitat d'Aliança Catalana ha anat acompanyat d'un increment dels atacs de minories radicals. Les parades informatives d'aquesta formació solen ser atacades per militants que exerceixen la violència i la coacció. El cas de Barcelona va ser el més mediàtic, però també ha passat a Manresa, Igualada, Berga o Lleida.

La mateixa Sílvia Orriols va ser en el seu moment víctima d'una agressió amb llançament de farina a la seva localitat, Ripoll. Allà s'han convocat diverses manifestacions contra el seu partit, i també va patir un escrache a Berga. Recentment li van rebentar la bústia de casa.

Més enllà dels partits, la violència política a Catalunya també s'ha estès a personatges públics. A l'octubre de 2024, Pilar Rahola va ser atacada amb pintura durant una conferència per la seva defensa d'Israel. Aquest any, per Sant Jordi, el coronel Pedro Baños va denunciar haver estat víctima d'una agressió mentre signava llibres.

Ahir mateix vam saber que la cantant Rosalía ha estat pressionada per part d'organitzacions radicals perquè mostri suport públic a Palestina. Es tracta de diferents formes de censura i coacció que s'han normalitzat en una Catalunya cada cop més autoritària.

Els mitjans, còmplices

Aquest autoritarisme es va agreujar durant els anys del Procés, quan es va imposar el pensament únic i es va perseguir la dissidència. Aquesta violència política ha continuat després del procés amb noves formes i nous protagonistes. La crisi de l'establishment i la ruptura del relat oficial ha incrementat la violència contra la dissidència.

Els mitjans públics i subvencionats a Catalunya han contribuït a això assenyalant públicament partits i líders polítics. TV3 i tota la constel·lació de mitjans processistes van posar el PSC, PP, Vox i Ciudadanos a la diana. Ara han inclòs Aliança Catalana, formació a la qual han estigmatitzat amb atributs com "racistes", "ultras", "feixistes" i "extrema dreta".

Això ha normalitzat els atacs a partits que no entren als cànons oficials o que s'atreveixen a desafiar l'establishment. Encara que, lluny d'erosionar aquests partits, els estan reforçant més. Aliança Catalana està fregant ja els deu diputats segons les últimes enquestes.