Aliança Catalana denuncia una agressió a un militant i assetjament a una de les seves parades

La formació de Silvia Orriols ha tingut un cap de setmana ple d’incidents. Divendres passat, una de les cares visibles del partit, Anthony Sànchez, va ser atacat a les festes de Sabadell. Mentre que dissabte, la carpa d’AC va ser atacada per part de certs sectors de l’esquerra a Cardedeu.

Anthony Sànchez, figura mediàtica d’Aliança Catalana, no és la primera vegada que pateix atacs durant les festes de Sabadell. Les agressions, en ambdós casos, i tal com denuncia el mateix Anthony, van ser obra de la CUP. En un vídeo que va pujar a X, va explicar com havien estat els mateixos agressors els que haurien anat a increpar-lo sense provocació prèvia, i quan va treure el mòbil per documentar-ho, li van esquinçar la samarreta.

Cardedeu, la darrera d’una llarga llista de carpes d’AC que han estat boicotejades per sectors de la CUP. En aquest cas, segons denuncien militants d’Aliança Catalana, uns 50 militants, autodenominats antifeixistes, van interrompre la pacífica jornada informativa que feien. Van haver d’intervenir els Mossos d’Esquadra per evitar que els manifestants actuessin de manera més violenta.

 

Creix la violència política a Catalunya

La CUP es presenta com la gran paladina de l’antifeixisme. Però setmana rere setmana, els seus simpatitzants són protagonistes d’agressions físiques i atacs a les activitats d’altres partits. Des d’empenyiments en manifestacions fins a intents de rebentar parades informatives, el seu historial demostra que la violència no és un accident: és la seva eina habitual.

Els episodis recents a Sabadell i Cardedeu deixen clar que el discurs pacifista és només un embolcall. El cas més evident va passar al gener de 2025, quan militants d’Arran, l’organització juvenil vinculada a la CUP, van atacar una carpa informativa d’Aliança Catalana a les Corts, Barcelona.

Un simpatitzant va ser tombat i va patir una caiguda que va requerir atenció mèdica. El més sorprenent no va ser només la violència, sinó l’actitud posterior. La CUP no només va justificar l’atac, sinó que el va celebrar, assegurant que "quan ens organitzem som imparables".

Aquest episodi és només un de molts. Mentre proclamen ser defensors de la democràcia i la llibertat d’expressió, les seves accions mostren tot el contrari: recorren a la intimidació i l’agressió per imposar la seva ideologia. La contradicció és brutal: els anomenats demòcrates i adalils de la llibertat d’opinió són els primers a recórrer a la violència física.

La repetició constant d’agressions de la CUP i la manca de sancions clares generen un caldo de cultiu perquè els incidents es continuïn multiplicant. Quan els agressors saben que poden actuar sense conseqüències, la intimidació es converteix en la norma i no en l’excepció. Cada atac frustrat, cada carpa tombada, enforteix la sensació d’impunitat i anima que altres sectors de l’esquerra imitin els seus mètodes.

L’impunitat amb què actua la CUP demostra que la violència política s’ha normalitzat a Catalunya. Mentre els Mossos intervenen, militants i ciutadans queden exposats a agressions i amenaces. Si no hi ha conseqüències reals, cada cap de setmana es repetirà la mateixa història d’assetjament i caos.