PP Tarragona Alejandro Fernández, la gran esperança d'Alberto Núñez Feijóo
Fernández és l'única carta que queda a Génova perquè el PP català sigui una font de vots i no un llast
Si s'ha comentat alguna cosa en ambients especialitzats en sociologia electoral és que el PP necessitava millorar els seus resultats a Catalunya (i el País Basc i Navarra) per accedir a la Moncloa.
De fet, les coalicions 'Frankenstein' de Sánchez són indissociables d'un PP fort a gran part d'Espanya, però feble en aquests territoris. Això explica l'enorme desengany que es va emportar Feijóo en les últimes eleccions generals, que entre altres coses va implicar un distanciament amb Vox.
El PP de Gènova necessita un PP català més fort | Europa Press
Així mateix, també explica que Feijóo no hagi tancat mai la porta de manera explícita a pactar amb Junts i el PNB. Aquesta és una manera de compensar uns mals resultats a Catalunya i al País Basc. Això va provocar (i provoca de manera recurrent) tensions amb Alejandro Fernández, que sempre ha advocat per una separació insalvable amb Junts i amb qualsevol lògica política processista.
Però els bons resultats del PPC a les últimes eleccions autonòmiques han permès a Fernández mantenir la seva postura (i el lideratge del partit, sobretot). De rebot, també han estat una font d'esperança per a Feijóo, que ja no carrega amb un PP irrellevant a Catalunya. Cal recordar que una hipotètica repetició electoral posava el PPC per davant fins i tot d'ERC. Fins a aquest punt és profund el desengany amb el procés.
Però quant dona el PPC a Madrid?
Però el que més interessa al PP de Génova no és el Parlament, sinó el nombre de diputats que Catalunya li pugui donar a Madrid. Aquí també s'ha viscut un veritable ball de xifres. Fa relativament poc, quan Pablo Casado encara dirigia el partit, el PP va aconseguir un dels pitjors resultats.
Era aquella època en què es va cometre l'error de posar a Catalunya algú aliè a la política catalana, com ara Cayetana Álvarez de Toledo, que va ser l'única diputada popular triada a Catalunya. Fins i tot ella mateix va dir que el resultat havia estat "pèssim". Com és evident, Álvarez de Toledo és una figura que, com Díaz Ayuso, serveix per mantenir un discurs fort contra el PSOE, però des de Madrid,
Álvarez de Toledo va treure un resultat "pèssim" a Catalunya | Europa Press
Es va haver d'esperar fins al juliol del 2023 perquè Nacho Martín Blanco, ex de Ciutadans, donés a Feijóo cinc diputats més. Tot i així, no va ser suficient per tapar l'estratègia de Sánchez de pactar amb tots els partits possibles. I si mirem la sèrie històrica ens adonem que un president popular a La Moncloa necessita al voltant de vuit diputats de Catalunya.
Un nou context
Tradicionalment, el PP ha obtingut aquest tipus de resultats quan no ha presentat un discurs gaire bel·ligerant contra el catalanisme. De fet, el millor resultat de tota la seva història va ser amb Aznar, després del Pacte del Majestic, amb 12 diputats. Ara bé, no és menys cert que el context actual és un altre, amb el processisme mutant a postprocessisme.
En aquest sentit, l'únic refugi de Feijóo a Catalunya és que Fernández tingui raó i el PP pugui collir un bon resultat sense coquetejar amb Junts. Per això, ha de comptar que, efectivament, Catalunya hagi donat un canvi de rumb de veritat.
De moment, tot apunta que ha estat així, començant per la indefinida presidència d'Illa, però tampoc cal oblidar que Catalunya conserva una enorme porció d'electorals nacionalistes que es van abstenir de manera deliberada al 12M. La confusió que ha deixat el procés és tal que no se sap del cert com es reorganitzaran les peces.
Més notícies: