Setmana decisiva a Junts: un favorit i una incògnita en un congrés amb mala maror

La guerra interna a ERC ha permès Junts sortir del focus i afrontar el seu congrés nacional, aquest cap de setmana, amb relativa tranquil·litat. A diferència d'Esquerra, sembla que en el cas de Junts hi ha unanimitat en l'elecció de Carles Puigdemont com a nou president del partit. Tot i que això no evita la incògnita de què passarà amb Laura Borràs, ni l'angoixa al voltant del nou sistema d'elecció de la direcció.

Puigdemont arriba al congrés sense rival i tret de sorpresa d'última hora tornarà a la presidència a què va renunciar el maig del 2022, a favor de Laura Borràs. Però el congrés servirà també per mesurar el suport de la militància cap a Puigdemont, els errors del qual han portat l'organització al seu pitjor moment. La intenció és redefinir la correlació dels diferents corrents ideològics que integren el partit, sinó arribar a la ruptura.

I això porta a plantejar-se com reubicar Laura Borràs, actual presidenta del partit, dins del nou organigrama. Una altra qüestió a l'aire és el nou sistema d'elecció proposat per l'actual cúpula del partit i rebatut pel gruix de les assemblees territorials i sectorials. El desenllaç es coneixerà aquest diumenge 27 d'octubre, en acabar un congrés que s'allargarà durant tres dies i que es farà a Calella.

Polèmica pel sistema d'elecció

Carles Puigdemont va iniciar fa uns mesos un procés de recentralització del partit per contrarestar el declivi. Això té a veure amb la proposta de l'actual cúpula de triar la nova adreça amb una llista tancada on no hi hagi vot de càstig. Fins ara es votava un per un els membres de la nova direcció, però la intenció és canviar els estatuts perquè només es pugui votar la cúpula en bloc.

Això ha generat malestar entre la militància i la presentació d'un centenar d'esmenes que deixen la decisió a l'aire pocs dies després del congrés. Les territorials negocien amb la direcció una solució, però si les esmenes prosperen s'haurà de votar pel vell sistema, un per un. Això restaria marge de maniobra a la direcció per imposar la llista tancada, i arruïnaria el pla de Puigdemont per jerarquitzar el partit.

El mateix Puigdemont ja va demostrar el seu afany centralitzador quan va liquidar l'òrgan legislatiu del Consell de la República per concentrar el poder a l'executiva presidida per ell. L'expresident entén que Junts travessa un moment delicat i decisiu per a les seves aspiracions a curt i mitjà termini, cosa que exigeix concentrar el poder en unes poques mans. Per això la maniobra per intentar controlar al màxim el procés d'elecció de la direcció, que implica limitar el poder de decisió de la militància.

Un favorit i una incògnita

Si no hi ha sorpreses d'última hora, només hi haurà una llista encapçalada per Puigdemont, amb l'únic dubte de si serà una llista tancada o desbloquejada. Més enllà de la presidència, la llista enlairarà el cercle proper a Puigdemont, amb noms com Jordi Turull, Josep Rius, Anna Erra, Míriam Nogueras i Mònica Sales. La incògnita és saber què passarà amb Laura Borràs, i com quedarà el reequilibri entre els corrents ideològics.

Borràs hauria demanat tenir un rang similar al de Jordi Turull, però alhora hauria renunciat a presidir el consell nacional de Junts. Això deixa poques opcions, una de les quals seria reubicar-la a la presidència de la nova fundació que vol impulsar Junts com una mena de 'think tank'. També cal esperar que el congrés confirmi l'ascens d'Antonio Castellà, figura pròxima al president i molt important per rellançar el partit a l'àmbit municipal.

En tot cas, Puigdemont té clar que ara mateix no es pot permetre el luxe de perdre el sector borrasista del partit, així que una de les màximes del congrés és garantir la pluralitat ideològica. Això, i visibilitzar el suport unànime a Puigdemont per espantar els dubtes sobre l‟existència d‟un sector pragmàtic contrari al seu lideratge. Jerarquia orgànica i pluralisme ideològic són les consignes de Carles Puigdemont per a aquesta nova etapa que vol obrir al Congrés de Calella.