Alejandro Fernández deixa en evidència l'excupaire Antonio Baños per un taxi

“De súper bon rollo”, així ha començat Antonio Baños un dels seus últims missatges a les xarxes socials perquè sabia que deslligaria la polèmica. Segons ha explicat l'excuparie, ahir va agafar un taxi a Barcelona i es va trobar amb la realitat de la ciutat. És a dir, que hi ha molts propietaris que lloguen el taxi a persones estrangeres, moltes vegades del Pakistan, que fan de conductors.

Això ha despertat la inquietud de Baños, que explica que el conductor era “un nano que només entén anglès i que no sap què és la Meridiana”. Davant d'això, Baños es pregunta amb preocupació què passarà si algun dia, en lloc d'una simple carrera, hi ha una “emergència”. “Tot seran laments”, adverteix Baños.

Aquesta anècdota ha tingut força recorregut en xarxes socials, acumulant més de cent comentaris. A més que són molts els que recorden que no va amb transport públic, els usuaris li donen la benvinguda a la realitat social. Altres aprofiten per explicar experiències similars, amb taxistes que no parlen ni català ni espanyol.

L'encàrrec d'Alejandro Fernández

Però entre els comentaris al missatge de Baños ha destacat el d'Alejandro Fernández, que amb la seva ironia habitual li ha llançat un dard. Amb una concisa frase, Fernández ha fet un nou retrat de la mentalitat antisistema. “Tot cupaire ho és fins que li afecta a ell el problema...”:

Cal recordar que Alejandro Fernández s'ha destacat pels seus 'zascas' i les bromes sobre la CUP. Entre altres frases i conceptes, Fernández va encunyar la idea de “perroflautisme contemplatiu”. Es tracta de la versió irònica de la “Catalunya del no”, aquesta actitud política que renega dels avenços en general.

En qualsevol cas, el que aquesta anècdota reflecteix és que el debat migratori i els seus efectes socials ja és una realitat quotidiana. Fins al punt que molts membres de l'establishment català es comencen a veure afectats. Allà hi ha, per exemple, el robatori a Jordi Basté al seu cotxe a mans d'un jove d'origen nigerià.

El debat migratori, en definitiva, ha vingut per quedar-s'hi. I no només per una qüestió política o assistencial, sinó també per una qüestió d'identitat. Més encara a Catalunya, que té problemes evidents per absorbir tot el creixement demogràfic, començant pel retrocés de l'idioma.