El burca a Catalunya, una batalla perduda 14 anys després

Fa just catorze anys, el 20 d'octubre del 2010, el govern català va recomanar prohibir el burca a les escoles i permetre el vel islàmic. Va ser l'inici d'un debat que va portar diversos ajuntaments a aprovar ordenances municipals per prohibir aquesta vestimenta denigrant per a la dona. La justícia va acabar tombat aquelles prohibicions, obrint un procés de relativització i permissivitat que arriba fins als nostres dies.

Catorze anys després, la lluita contra el burca com a símbol d'opressió de la dona és una batalla perduda a Catalunya. De fet, avui es veuen molts més burques que fa uns anys. És el resultat de la relativització cultural i la tolerància dels governs d'esquerres, sumat a un apogeu de la immigració d'origen islàmic i la seva radicalització.

L'esquerra catalana, que entre l'islamofília i el feminisme sempre escull la islamofília, fa anys que censura un debat que no obstant segueix al carrer. S'han inhibit fins i tot en la reivindicació de les dones iranianes, que són perseguides, torturades i assassinades al seu país pel revolucionari acte de tallar-se els cabells. I qualsevol que gosi plantejar el debat sobre el burca a Catalunya és immediatament catalogat de feixistes, xenòfob i ultradreta.

L'últim govern d'ERC va anar més enllà, aprovant una normativa que impedia la prohibició del burquini a les piscines públiques i privades sota pena de sanció per discriminació. Això demostra que no només no s'ha avançat, sinó que fins i tot s'ha cedit terreny en aquest àmbit.

Lluny d'una legislació contra el burca

Catalunya està ara mateix lluny de legislar a la línia d'altres països europeus com Dinamarca o Bèlgica sobre la prohibició del burca en espais públics. O com França, pionera en la prohibició del vel islàmic a les escoles.

Això és així perquè a Catalunya, malgrat ser la comunitat autònoma amb més immigració islàmica de tot Espanya, continuen dominant els partits polítics contraris a legislar en aquest sentit. ERC n'era un clar exemple, però també el PSC, que no ha dubtat a sumar-se al “pacte antifeixista” contra els partits que promouen mesures com aquesta (Vox i Aliança Catalana).

A Espanya segueix sense haver-hi una legislació sobre l'ús del vel islàmic als espais públics, malgrat que deu ajuntaments en van prohibir l'ús a les instal·lacions municipals. Espanya continua sent una excepció a Europa, on diversos països han legislat en aquest sentit i fins i tot el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat aquestes prohibicions. El cas és més sagnant a Catalunya, on figures públiques com Pilar Rahola han denunciat la ràpida proliferació de burques a la via pública .

Un perill públic

El debat sobre el burca se situa a la defensa dels drets de la dona conquerits al llarg de molts anys i pilar fonamental dels valors occidentals. Però també té a veure amb l?àmbit de la seguretat. Els experts plantegen l'amenaça que suposa l?ús de peces de roba a l'espai públic, que impedeixen la identificació de l'individu, especialment en un país com Espanya en màxim nivell d'alerta antiterrorista.

La proliferació del burca també és un símptoma de la radicalització de l'islam a Catalunya, on s'han registrat la gran majoria de mesquites salafistes al territori espanyol. Si el vel islàmic pot ser interpretat com un tret cultural, en canvi el burca és un instrument clar de dominació sobre la dona que hauria d'alertar les autoritats. Tot i això, fa molts anys que miren cap a una altra banda malgrat el perill latent que representa l'islamisme radical per a la seguretat nacional.