Alcaldes de Catalunya alcen la veu contra la impunitat dels delinqüents reincidents

“Tots els polítics són iguals”. Aquesta és una sentència recurrent entre part de la població, però que té les llacunes. És evident que no són tots iguals. I, en l'aspecte que es nota més, és en l'àmbit d'actuació que cada un té.

Mentre que molts polítics als Parlaments, amb sous i dietes que alguns d'ells ni ensumarien a l'empresa privada, viuen allunyats de la realitat més crua que viuen els ciutadans, els alcaldes són els que palpen de prop els problemes de la seva gent. I un d'aquests problemes és la inseguretat que actualment està desbocada a Catalunya. Preocupa especialment l'auge dels delinqüents multireincidents. Uns malfactors que aprofiten la manca de recursos de la justícia i les lleis toves actuals per fer de la delinqüència el seu estil de vida.

Davant d'aquesta situació, cada cop són més els alcaldes que han fet un pas endavant per denunciar aquesta preocupació creixent entre els seus veïns. Amb un marge de maniobra limitat, aquests alcaldes demanen mesures i eines per intentar solucionar aquest problema. Unes exigències que van dirigides als seus respectius companys de partit que són als parlaments (sigui el català o al Congrés) i que són els que poden legislar o impulsar polítiques sobre aquesta qüestió.

Alcaldes farts de la impunitat de la qual gaudeixen els multireincidents

Només els últims dies hem vist diversos alcaldes esclatar davant la impunitat dels multireincidents. Des de representants de Junts fins al PSC, passant pel PP. El cansament de la carta blanca que tenen aquells que fan dels delictes el seu estil de vida traspassa fronteres ideològiques.

En els darrers mesos, un dels més actius al respecte ha estat Xavier García Albiol. L'alcalde de Badalona no es mossega la llengua a l'hora de denunciar els múltiples casos de reincidents que van empalmant antecedents a la seva ciutat.

Fa tot just uns dies, el dirigent del PP explicava el cas d'un marroquí que havia estat detingut 57 vegades i que seguia al carrer. "Ha de matar algú per ser expulsat al Marroc?", preguntava directament al Gobierno d'Espanya. I és que Albiol és dels que aposta obertament per la deportació dels immigrants que delinqueixen. Era un tema intocable fins fa poc, però molts alcaldes han decidit trencar el tabú.

Un altre que va ajudar a trencar aquest tabú va ser l'alcalde de Calella, Marc Buch. Fa uns mesos, el polític de Junts (un partit que intenta no mullar-se en aquest tipus de qüestions controvertides) es posicionava clarament a favor d'expulsar “aquells que fan de la delinqüència el seu estil de vida”. Això va provocar una pluja de crítiques per part de sectors d'esquerres. Però a ell li va ser igual: va esclatar perquè està fart que els seus veïns hagin de conviure amb delinqüents que acumulen més de 250 detencions.

També és de Junts l'alcalde de Tossa de Mar. Aquest petit municipi de 6.000 habitants ha estat notícia aquesta setmana per l'arribada de 200 immigrants il·legals. S'allotjaran a un hotel d'aquesta població en plena temporada turística i qui gestionarà aquesta acollida serà una ONG que ha rebut una ingent quantitat de diners públics.

Però és que, a més, Martí Pujals ha de bregar també amb la multireincidència. En una entrevista, per exemple, va explicar el cas d'un delinqüent que freqüenta el poble i que acumula 85 detencions. Hi ha un altre cas d'un que n'acumula més de 60.

Fèlix Larrosa, alcalde del PSC a Lleida, també comentava aquesta setmana el cas d'un multireincident que havia estat detingut 43 vegades. I també es preguntava com és possible que “continuï en llibertat”. L'Ajuntament socialista de Barcelona també denunciava recentment que cinc delinqüents de la capital catalana sumaven un total de 228 antecedents.

L'alcalde de Junts de Figueres, Jordi Masquef, o l'alcaldessa de Ripoll d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, també formen part de la ja llarga llista d'alcaldes que han dit prou i exigeixen mesures contundents contra aquest tipus de delinqüents. Tots ells són els que intenten posar les piles als polítics parlamentaris, que tenen el deure de buscar solucions a aquest problema creixent a Catalunya, ja sigui dotant de més recursos la justícia o endurint lleis perquè s'acabi la impunitat de la qual gaudeixen. Un enduriment que també passaria, encara que no agradi a l'esquerra, per l'expulsió dels estrangers que viuen de delinquir.