La política catalana es prepara per a una tardor calenta

Entre el maig del 2023 i el 2024 hi ha hagut fins a quatre eleccions: municipals, generals, europees i catalanes. Ara, amb el cicle electoral finalitzat, la majoria de partits a Catalunya abordaran els seus processos de reestructuració respectius. Vénen canvis importants a gairebé totes les formacions de l'arc parlamentari.

El PSC ha iniciat el curs polític de la millor manera possible. Amb el PSOE governant a Espanya, els socialistes catalans fan el mateix a Catalunya, a Barcelona i a la Diputació de Barcelona. És a dir, a les tres principals institucions. A casa de Salvador Illa s'esperen pocs canvis. Tot i això, el PSOE sí que celebrarà el seu congrés.

S'espera que Pedro Sánchez faci canvis i que el PSC segueixi agafant protagonisme dins de l'estructura nacional. L'actual president del Gobierno és a la Moncloa, en gran part, gràcies als seus bons resultats electorals a Catalunya. I això converteix el PSC en una de les seccions regionals (si no la que més) amb més pes a la família socialista. Cosa que, previsiblement, quedarà (encara més) plasmat després del Congrés Federal que tindrà lloc a Sevilla el 29 i 30 de novembre i 1 de desembre.

L'altra cara de la moneda: el processisme

Mentre el vent bufa a favor per al PSC, el processisme viu una situació totalment inversa. ERC i Junts s'han de reconfigurar després dels últims fracassos electorals i aquesta tardor viuran els seus respectius congressos, que seran crucials per al seu futur.

Els juntaires celebraran el seu congrés entre el 25 i el 27 d'octubre a Calella. Es preveu que Carles Puigdemont torni a tenir la presidència del partit, un càrrec que va deixar fa un parell d'anys. L'expresident de la Generalitat mai no ha deixat d'exercir de líder de la formació, però ara tot apunta que ho tornarà a fer amb càrrec orgànic, sent proclamat, de nou, president de Junts.

Això provocarà l'adéu de Laura Borràs del cim de l'estructura del partit. L'actual presidenta de Junts, condemnada per corrupció, ja ha dit que no presentarà cap batalla a Puigdemont. I assumirà que sigui relegada a altres càrrecs orgànics dins de la formació. Després de perdre la guerra interna que mantenia amb Jordi Turull, Borràs veurà encara més afeblida la seva posició dins de Junts. També és probable que gent afí a ella, com Aurora Madaula (ara vicepresidenta del partit), també es quedin sense el càrrec que ostenten actualment.

Més dura serà la batalla a ERC, que ha viscut un cicle electoral desastrós amb la pèrdua de centenars de milers de vots. Junqueras va dimitir com a president després de les eleccions europees. Més de 1.000 dirigents i exdirigents van signar un manifest per demanar-li no optés de nou al càrrec que ha ocupat els últims 13 anys. Tot i això, ell ha decidit plantar cara al sector que ara dirigeix el partit, que està liderat per Marta Rovira.

Al congrés que se celebrarà el 30 de novembre, Oriol Junqueras s'enfrontarà al sector 'rovirista'. Marta Rovira ja ha anunciat que deixarà el seu càrrec com a secretària general, però juntament amb altres dirigents (com Pere Aragonès, Laura Vilagrà o Marta Vilalta) han impulsat una “alternativa a Junqueras”.

Ara com ara, aquesta alternativa no té un candidat definit, però sí que se sap que qui la lideraran seran noms com Raquel Sans, actual vicepresidenta del Parlament, Teresa Jordà, diputada al Congrés, o el polèmic alcalde de Manresa, Marc Aloy. Els propers dies i setmanes es coneixerà qui serà, dins del sector de Marta Rovira, l'aspirant a president d'ERC. Han sonat amb força noms com el de Roger Torrent o fins i tot Carme Forcadell, els dos expresidents del Parlament.

El tercer en discòrdia dins del món processista és la CUP. El 21 de setembre, els cupaires celebraran la seva assemblea nacional per completar la seva eterna refundació, que ells mateixos han anomenat 'Procés de Garbí'. Després de més d'un any de debats, discussions i assemblees, els anticapitalistes aprovaran el seu nou full de ruta i, potser, nous lideratges. I tot plegat, amb l'objectiu d'intentar frenar la seva decadència, que els ha portat a la irrellevància política. De fet, ja es van quedar sense representació al Congrés, van perdre molts regidors a les municipals i, per poc, no es queden fora del Parlament.

Els Comuns també preparen canvis

L'altre partit que no ha parat de viure patacades electorals constants han estat els Comuns. Van perdre l'alcaldia de Barcelona, formen part d'un Sumar que les enquestes auguren una caiguda espectacular i a Catalunya van baixar fins als sis diputats.

Per sort per a ells, l'aritmètica parlamentària els ha permès -a diferència de la CUP- ser decisius a la investidura de Salvador Illa (i previsiblement ho continuaran sent al llarg de la legislatura). Jéssica Albiach ja va dir que el partit necessita nous lideratges, encara que no ha donat pistes de si ella farà un pas al costat.

Tampoc no té previst donar per finalitzada la seva etapa a la primera línia política Ada Colau, que deixarà l'Ajuntament de Barcelona temporalment. Tot i això, es tracta d'un pas al costat provisional, ja que té previst no només continuar sent important a la cúpula de la formació, sinó que tampoc descarta tornar a ser alcaldable a la capital catalana per a les municipals del 2027.

Es preveu, doncs, que els Comuns facin allò tan típic d'alguns partits de dir que es renovaran, però renovant-se entre poc i gens. La manca d'actius polítics i viure una situació delicada electoralment (el 12 de maig no van obtenir representació ni a Tarragona, ni al Girona, ni a Lleida) segurament provocarà que segueixin les mateixes cares de sempre i el mateix pla de sempre: ser la crossa del PSC. De fet, ningú no descarta que, amb la marxa provisional de Colau, pactin amb Jaume Collboni per formar part del govern municipal de Barcelona.

La tranquil·litat del PP, de Vox i d'Aliança Catalana

Els que viuran una tardor tranquil·la seran les altres tres formacions de l'arc parlamentari. El PP català ja va anunciar que no té previst celebrar cap congrés i que, per tant, Alejandro Fernández continuarà liderant el partit a Catalunya. Tot, després de passar de 3 a 15 diputats a les darreres eleccions catalanes. Els populars estan en un bon moment i no volen ara reobrir les ferides entre el sector 'alejandrista' i Gènova, que van tenir els seus més i els seus menys els últims mesos.

Tampoc no farà canvis dràstics Vox. Tot i que les enquestes els auguraven una baixada, el passat 12-M van aconseguir mantenir els 11 diputats al Parlament que ja van aconseguir en els resultats històrics del 2021. Ignacio Garriga no només exerceix de líder indiscutible de la formació a Catalunya, sinó que a més, forma part del nucli dur del partit a escala estatal. Actualment també és una de les mans dretes de Santiago Abascal, exercint de vicepresident de Vox.

Finalment, Aliança Catalana també inicia el curs sense fronts oberts. L'objectiu dels de Sílvia Orriols, que ja van celebrar el congrés després de les eleccions del 12 de maig, és continuar creixent en estructura. Després de la seva irrupció a la política catalana l'últim any, culminada amb l'entrada de dos diputats al Parlament (malgrat el boicot i les difamacions dels principals mitjans subvencionats a Catalunya), el partit de l'alcaldessa de Ripoll segueix el seu camí, sense presses, per ser cada cop més rellevant en la política catalana.