Ada Colau, a la desesperada per tenir un càrrec

Colau deu estar nerviosa. El tripartit que tant desitja no acaba d'enlairar-se i, per a ella, és això o el no-res. Ara, ha sortit a posar més pressió a Collboni i ha deixat caure que hi ha influències de les “elits”.

Barcelona, el laboratori

L'Ajuntament de Barcelona reflecteix força bé la política catalana i fins i tot l'espanyola. Jugades partidistes constants, equilibris impossibles, fer-se el llit, agafar lloc. Té sentit que sigui així: les properes autonòmiques a Catalunya són el punt d'inflexió per a Pedro Sánchez. Si Illa guanya i guanya bé, la seva estratègia haurà funcionat i, si no, no.

Per això Collboni no acaba de moure fitxa amb el govern del consistori. Mentrestant, els eventuals agraciats i desgraciats per la seva hipotètica decisió prenen posicions. Junts (Trias) vol una socioconvergència i ERC i els Comuns un tripartit. Encara que també hi ha sectors d'ERC amb Sergi Sabrià al capdavant que demanen ressuscitar el processisme.

Després venen les justificacions ideològiques. Com la que ha fet diverses vegades Joan Tardà, que va parlar de la necessitat d'entesa entre forces progressistes per fer front a “l'onada reaccionari global”. Si no global, almenys municipal: bàsicament, demana un tripartit a l'Ajuntament per, després, fer el mateix a la Generalitat. Colau també és al mateix vaixell.

Apareixen les “elits”

I és en aquest vaixell perquè és això o quedar-se a terra. Es va fer sonar el seu nom com a ministra, però no n'ha estat el cas. Per això, cada cop que té ocasió pressiona en públic Collboni. Avui, per exemple, ha fet la de revelar converses privades: ha dit que Collboni li va assegurar que la primera opció era un ajuntament d'esquerres. O sigui, un ajuntament on sigui ella.

Però és evident que el PSC es mou amb peus de plom pel vodevil que hi ha a Madrid. Cosa que obliga Collboni a donar llargues i Colau a pressionar. Colau diu que, malgrat el que presumptament li va proposar Collboni, els Comuns encara no tenen cap proposta “en ferm”. Cosa que - i per afegir encara més pressió - Colau atribueix a la pressió de les “elits”:

O sigui, que de fons hi ha la mateixa dinàmica que Pablo Iglesias té amb els socialistes: presentar-se com la veritable esquerra per intentar retratar el PSOE. Si el tripartit no surt perquè a Ferraz no agrada, tornarem a sentir acusacions de traïdors i venuts. Tot apunta a les properes autonòmiques.