La Diada evidencia els nervis de la CUP davant de l'auge d'Aliança Catalana

La Diada d'aquest any ha deixat moltes lliçons, una d'elles la polarització creixent dins de l'independentisme. Especialment entre l'esquerra independentista, amb la CUP al capdavant, i l'espai que representa Aliança Catalana. Al rerefons hi ha la crisi que travessen la CUP i les seves organitzacions que ha portat els seus militants a desfermar la seva ira contra membres del partit de Sílvia Orriols.

La tensió entre la CUP (i les seves organitzacions) i Aliança Catalana fa temps que va in crescendo, però la Diada ha suposat l'eclosió.

Els "antifeixistes" van irrompre al Fossar de les Moreres, lloc emblemàtic de l'independentisme català a Barcelona, per boicotejar la presència d'Aliança Catalana als actes de la Diada. Es van escoltar els clàssics càntics de “fora feixistes dels nostres barris” i “pim, pam, pum que no en quedi ni un”. A més, van intentar trencar el cordó policial per agredir els membres d'Aliança Catalana que hi eren.

El Fossar de les Moreres va ser l'epicentre de les provocacions dels sectors de la CUP, però també es van reproduir a altres ciutats com Lleida. La cosa no hi va quedar aquí, i l'enfrontament s'ha traslladat a les xarxes socials. Aquestes últimes hores hi ha hagut provocacions, insults, assenyalaments i amenaces creuades entre els dos sectors.

La CUP no digereix el canvi de paradigma

A les xarxes socials molts simpatitzants i militants d'Aliança Catalana es preguntaven per què l'esquerra independentista mostra tanta virulència contra ells i no per exemple contra Vox. La resposta és senzilla i és que Vox no competeix pel mateix espai. En tot cas, els esporàdics atacs a aquesta formació serveix la CUP i els seus terminals per continuar alimentant l'autobombo de l'"antifeixisme".

En canvi, Aliança sí que representa una amenaça directa per a l'espai de la CUP. De fet, l'auge dels identitaris s'alimenta en bona mesura de l'enfonsament del processisme. A la CUP veuen com el seu projecte es desfà a marxes forçades mentre el moviment que encapçala Sílvia Orriols segueix creixent i sumant més adeptes.

Es tracta d'un canvi de paradigma, ja que Aliança Catana lidera ara un espai que fins fa poc controlava la CUP d'una manera important. A més, aquesta vegada l'estigmatització i l'amenaça no només no aconsegueixen dissuadir el seu oponent sinó que semblen reforçar-ne encara més la seva posició. Això explica la virulència amb què aquest 11 de Setembre van atacar Aliança Catalana, malgrat que molts catalans no van entendre la imatge d'independentistes ataquen independentistes.

La lluita per controlar el relat

Hi ha un altre factor que ha disparat els nervis a la CUP, i és la normalització d'Aliança Catalana a l'ecosistema polític català. No només per la seva arribada al Parlament, sinó també pel seu creixement al territori malgrat els continus atacs de l'esquerra. Veure una paradeta d'Aliança Catalana (per exemple als actes de la Diada) ja no és una raresa, de la mateixa manera que la gent ha perdut la por de parlar sobre certs temes i de dir certes coses.

Aquest ha estat un dels grans èxits de la formació, que no només ha trencat tabús sinó que en pocs mesos ha aconseguit controlar el relat en temes com ara la immigració i la seguretat. Un procés invers al de l'esquerra, el relat del qual s'ha vist superat per la realitat quotidiana a les ciutats i als barris de Catalunya. Precisament entre molts dels seus electors potencials, la qual cosa explica l'enfonsament electoral de la CUP i la pèrdua de l'hegemonia.