El problema de no fer cas als experts

A la classe política passa una cosa molt curiosa que, mentre tenim desenes d'alts càrrecs cobrant sous astronòmics (l'anomenat “Club dels 90k”), se sol obviar l'opinió dels experts. O, en el pitjor dels casos, s'escolten als suposats experts que ja han demostrat àmpliament la seva capacitat per enfonsar-nos una mica més.

Recentment hem tingut tres casos clars. Un gira al voltant del món educatiu. Avui, a E-Notícies, parlem sobre l'última ocurrència de la Generalitat que ha generat un nou terratrèmol a la comunitat educativa.

Fa uns mesos, l'Informe PISA posava en evidència les metodologies que s'han aplicat els darrers anys a Catalunya. El resultat ha estat que el sistema educatiu català és a la cua d'Espanya i Europa.

Què ha fet la Conselleria d'Educació de la Generalitat? Escoltar els experts que fa anys que denuncien que la tendència pedagogista del nostre ensenyament no fa més que enfonsar-la dia rere dia, any rere any? No, res. Val més seguir escoltant tots aquests pedagogistes al·lèrgics a la memorització, l'estudi i la cultura de l'esforç.

Després de quedar més que demostrat que portem temps pel mal camí, el Govern segueix premiant-los. L'última idea meravellosa, que les lectures deixin de ser obligatòries per als exàmens d'accés a la universitat. L'informe PISA diu que tenim un problema amb la comprensió lectora? Doncs menys lectura, és clar que sí. Un pla sense fissures.

No només passa amb l'educació, malauradament. En qüestions com la seguretat, tenim el mateix panorama desolador. Aquí no és que s'escoltin els experts equivocats. Aquí directament ja es passa per complet dels que en saben.

Samuel Vázquez, president d''Una policía para el Siglo XXI' i un dels majors experts en política criminal fa temps que denuncia que el sistema actual està obsolet (i aquesta setmana va presentar cinc propostes per frenar la multireincidència a Catalunya). La policia, ara, intenta combatre la delinqüència actual amb les metodologies dels anys 80, com si res no hagués canviat. Tot anirà bé, segur.

Algú l'escolta, li fa cas o simplement pensa donar una oportunitat a les seves propostes? No, millor deixem que la delinqüència segueixi a l'alça a veure si arribem a estadis de criminalitat com els de Marsella, Malmö o París. Els polítics que s'ocupen d'aquests assumptes segueixen al seu rotllo sense escoltar els experts que, oh vaja, resulta que són els que trepitgen el terreny i coneixen de primera mà la situació als carrers.

El mateix passa, per posar un darrer exemple, amb la delicada situació que es viu a les presons catalanes. La Marea Blava i alguns sindicats també acumulen mesos denunciant que cal canviar les coses per frenar el caos que es viu als centres penitenciaris a Catalunya. Un caos que no s'inventa ningú, que existeix: més de 500 agressions a treballadors per part de reclusos el 2023 i un assassinat, el de la Núria, el març d'aquest any.

Algú els escolta? Sembla que de mica en mica sí. Però no ho fan els responsables de l'actual Govern (per sort, ja en funcions). Uns responsables que, amb la seva política bonista i l'estafa de l'antipunitivisme, no provoquen res més que deixar desprotegits aquells que s'ocupen dels delinqüents. A veure si amb el nou Govern, si és que n'hi ha ben aviat, es comencen a solucionar algunes d'aquestes qüestions.