Les lectures obligatòries, l'última crisi del Govern en ple caos educatiu

El Govern en funcions de la Generalitat sembla disposat a generar polèmica fins a l'últim dia. I, concretament, en una de les àrees més controvertides dels darrers anys: la Conselleria d'Educació. Fa uns dies, es va anunciar la darrera directriu que no ha fet més que agreujar el caos en el qual viu el sistema educatiu català des de fa anys.

La decisió del Govern d'eliminar les lectures obligatòries a les proves d'accés a la universitat (PAU) de cara a l'any 2025 ha generat un terratrèmol a la comunitat educativa. Tant, que els docents ja estan una altra vegada en peus de guerra contra un Departament d'Educació cada vegada més criticat. De fet, ja hi ha crides a la “insubmissió”.

Aquesta setmana, el Consell Interuniversitari de Catalunya i la Conselleria d'Educació van comunicar als centres que, per a l'any que ve, ja no hi haurà lectures obligatòries en proves comunes de les PAU en llengua catalana i castellana. Davant la polèmica generada, la consellera Anna Simó defensava la mesura excusant-se que, tot i eliminar aquestes lectures obligatòries, els centres podran continuar treballant les lectures que considerin.

Tot i això, les seves paraules no han calmat els ànims dels docents, que temen la lectura acabi perdent pes al batxillerat atès que no seran examinades a les proves d'accés a la universitat. Per això ja són diversos els col·lectius de docents i docents a títol particular que han anunciat que no faran cas aquesta directriu i que seguiran obligant a llegir clàssics els seus alumnes de batxillerat.

Un problema que ve de lluny

La mesura d'eliminar les lectures obligatòries és “una contradicció flagrant” per part de la Generalitat, diu David Rabadà, del Sindicat de Professors de Secundària, en declaracions a E-Notícies. “D'una banda volen defensar el català obligant els professors a passar el nivell C2 de català, una norma que va treure el Govern per dir 'defensarem el català', però ara redueixen les lectures obligatòries”, denuncia Rabadà.

Però és que el problema, segons Rabadà, va més enllà. Fa uns mesos ja van saltar totes les alarmes quan l'Informe PISA va assenyalar que el sistema educatiu a Catalunya era a la cua d'Espanya i d'Europa. "Tenim un problema quan PISA ens diu que la comprensió lectora és molt baixa" i el que promouen és eliminar lectures obligatòries, denuncia.

Tot i això, Rabadà amplia el focus més enllà de l'Informe PISA i assenyala la tendència que s'imposa des de fa anys en el sistema educatiu català. “Des dels 90 hi ha un corrent de pedagogisme en contra de la lectura de llibres clàssics perquè, per exemple, el Lazarillo és classista i no es pot llegir, el Quixot és masclista i no es pot llegir…”, explica.

“Aleshores, apareixen una sèrie de narratives noves de baixa qualitat educativa i literària o versions de clàssics adaptats als nous nanos. És a dir, versions rebaixades de vocabulari i sintaxi. La conseqüència és que, des dels 90, ja hi ha un declivi de l'exigència en comprensió lectora. I aquesta decisió[d'eliminar les lectures obligatòries]és un gra de sorra més d'una tendència que fa 30 anys hi és”, denuncia Rabadà a E-Notícies.

Per ell, el problema és que “qui mana al Departament[d'Educació]és gent que forma part de la rama pedagogista. Pot venir el conseller que desitgem, però dins de la Conselleria pesa molt aquesta gent”, denuncia. I el pitjor de tot és que, segons exposa David Rabadà, “aquestes mesures costaran molt de revertir. Si ara eliminéssim aquestes teories pedagogistes sense base científica no notaríem millores substancials a la societat fins d'aquí a 10 anys”.

A Catalunya, aquest corrent “pedagogista” que fa anys que imposa la seva visió i polítiques sobre educació l'encarna, per exemple, la Fundació Bofill. A E-Notícies ja us vam explicar al seu dia els vincles d'aquesta entitat amb la Conselleria d'Educació. Uns vincles que hi són des de fa molts anys. De fet, la Fundació Bofill, que porta anys influint en les polítiques educatives, va estar àmpliament representada a la comissió d'experts que va crear Anna Simó per revertir els mals resultats de l'Informe PISA. Una qüestió que ja al seu dia va generar molta polèmica, ja que va ser vist com una mena de premi als mateixos responsables dels nefastos resultats de PISA.

Així doncs, el problema al sistema educatiu català sembla clar: la “tendència pedagogista” que fa anys que contagia l'educació a Catalunya i que l'Informe PISA ja va advertir de les seves conseqüències nefastes. Tot i això, però, el Govern segueix imposant aquestes polítiques sense fer autocrítica i enfonsant, encara més, l'ensenyament català. Ara, amb aquesta nova polèmica que no és més del darrer capítol de la crisi en la qual es troba actualment el sistema educatiu a Catalunya.