Llibertat, amnistia i referèndum d'autonomia

Per fi, l'ordenament jurídic Espanyol comptarà ben aviat amb una nova llei d'amnistia que permetrà la reconciliació i la convivència entre Espanya i Catalunya. I tot passarà a ser bonic.

De cop Barcelona serà una ciutat segura, l’aigua brollarà en quantitat i els trens de Rodalies circularan sense retards. Tot arreglat.

Oriol Junqueras i Puigdemont deixaran de sortir cada dia a recordar que ‘Espanya ens roba’ i que ‘volem votar’. Per fi. La salut mental dels periodistes ha d’estar profundament agraïda amb Pedro Sánchez. Espera. O no…

Els indults van significar la llibertat, l'amnistia i significa sortir-ne indemne i el següent pas serà el referèndum per deixar de tenir autonomia d'Espanya. O millor dit, per convertir a Catalunya en un Estat independent. Perquè ni Junqueras ni Puigdemont renuncien a això. De fet, és l’objectiu final.

Tot el que han fet fins ara anava encaminat al cop final. Al referèndum. I el PSOE i Pedro Sánchez tornaran a claudicar. Com han fet sempre. Perquè l’alternativa ja saben que és el final de la legislatura. I fora de La Moncloa fa molt fred.

El que passa avui res té a veure amb les manifestacions de 1976, quan es cridava allò de “llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia”. Però sense tanta lluita ni esforç, i això no ho dic jo, ho ha reconegut el propi Jordi Turull, l’independentisme català ha aconseguit molt més en molt poc temps.

D’aquí que Junts i ERC es vegin ara capaços de tornar a doblegar al PSOE i a Pedro Sánchez amb això del referèndum que sempre els han negat. “Línea roja” deien a Moncloa. Començo a pensar que els dirigents socialistes són daltònics, que no veuen el color de les línies que ells mateixos s’han posat a terra.

El suposat acord històric, que suposarà un referent internacional, segons l’autofelicitat ministre Fèlix Bolaños, no és altra cosa que el kilòmetre zero d’un nou embat. Sánchez, diuen al seu entorn, ha acceptat arribar fins aquí convençut de què tot plegat servirà a Salvador Illa per ser president de la Generalitat. Pobre ingenu, que no coneix la política catalana i no escolta a qui la coneixen un xic i poden donar-li bon consell.

El seu full de ruta, diuen, era que un cop Illa fos president tot es diluïa. Els qui van saltar-se la llei amnistiats, sí, però sense tocar poder. El cop de realitat vindrà, l’any vinent, quan Illa torni a quedar-se a l’oposició i Junts i ERC utilitzin tot el camí recorregut fins ara per obligar al Gobierno a cedir amb el referèndum consultiu.

A votar, a votar!