Muntatge amb un primer pla de Carles Puigdemont i un altre de Míriam Nogueras amb cara seriosa. De fons, una imatge difuminada de diversos escons del Congrés dels Diputats

POLÍTICA

Pur teatre: Junts ven com un triomf una llei d'amnistia amb les mateixes esquerdes

L'objectiu era aprovar-la a corre-cuita per salvar el Govern del PSOE i tancar el pas a la imputació de Puigdemont p

Carles Puigdemont i opinadors afins com Pilar Rahola i Toni Aira han recorregut al triomfalisme per vendre com una victòria una llei que gairebé no canvia res de la que es va votar el mes de gener passat. El motiu no és altre que justificar un evident error de càlcul de Junts en votar en contra en aquella primera votació. Ara han hagut d'aprovar-la a corre-cuita per salvar un govern assetjat per la corrupció i avançar-se als jutges després de la imputació de Puigdemont per terrorisme.

El líder de Junts ha venut la llei d´amnistia com "un pas molt important per acabar amb la repressió contra el procés d´independència". A més, ha subratllat "les millores necessàries per resoldre els temors que ens van portar a votar que no a la proposta inicial". Finalment, justifica amb aquesta llei d´amnistia "la relació amb els partits del Govern espanyol sense la interferència de la judicatura patriòtica".

En realitat, els mateixos jutges i fiscals coincideixen que el nou redactat de la llei no assegura el blindatge de Puigdemont i la resta d'afectats. Tots els esforços del PSOE i Junts s'han dirigit a impedir que la llei pugui ser tombada a Europa. Tot i això, les lleis europees consideren terrorisme actes similars als de Tsunami Democràtic i els CDR.

La llei d'amnistia segueix sense blindar els afectats

Junts demanava incloure el terrorisme i la traïció a l'amnistia, però amb les presses ha hagut d'acceptar una fórmula alternativa que segueix deixant a l'aire casos com el de Puigdemont. Pel que fa al terrorisme, la llei evita qualsevol referència al Codi Penal i se centra en els estàndards europeus. Així, exclou “els actes que per la seva finalitat puguin qualificar com a terrorisme, segons la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, i que hagin causat greus violacions dels drets humans.

Això permet seguir perseguint el terrorisme de carrer al qual el Tribunal Suprem al·ludeix en la causa oberta a Carles Puigdemont. La directiva europea insta els estats membres a "adoptar les mesures necessàries perquè es considerin delictes de terrorisme" els actes que pretenguin desestabilitzar les institucions d'un país. A més, les directives europees són regles que estableixen un marc comú, a partir del qual cada país desenvolupa les seves pròpies lleis recollides al Codi Penal.

Primer pla de Carles Puigdemont enfadat

Per tant, els jutges espanyols no poden ignorar el codi penal a l'hora d'aplicar les lleis. O dit altrament, els jutges del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional han de jutjar Carles Puigdemont i els encausats pel Tsunami Democràtic i els CDR sobre la base de la legislació espanyola sobre terrorisme. En aquest sentit, la llei d'amnistia que es va votar al gener ofereix les mateixes garanties i els mateixos dubtes que la que s'acaba d'aprovar amb les esmenes de Junts.

És el mateix que passa amb la malversació, que serà objecte de l'amnistia “sempre que no hi hagi hagut propòsit d'enriquiment”. Junts ha tret pit en assegurar que gràcies a ells també podran ser amnistiats els líders processistes acusats pel Tribunal de Comptes. Però els experts coincideixen que aquesta esmena és totalment irrellevant, perquè el Codi Penal no fa aquesta distinció.

El relat oficial ja no cola

Opinadors com Pilar Rahola i Toni Aira han lloat la nova llei com la panacea que s'acabarà amb la repressió i reactivarà el procés d'independència. La seva intenció no és altra que exalçar Junts i de passada atiar ERC. El relat és clar, a diferència d'ERC Junts no s'ha venut ni ha traït la causa catalana.

Pilar Rahola ha publicat un vídeo panegíric on assegura que “ningú no es queda fora de l'amnistia gràcies a la resistència de Junts”. El seu discurs ha estat respost amb paraments com “no ens vulguis enganyar, estem cansats de tant de teatre dolent”. També li pregunten si creu que els votants independentistes són gent ignorant que poden manejar tan alegrement.

Muntatge fotogràfic amb el periodista Toni Aira, amb Puigdemont i Laura Borràs, amb el logotip de Junts de fons

Qui també rema a favor és Toni Aira, analista afí a Junts segons el qual Junts ha tingut “un paper decisiu” i ERC “ha fet un paperó”. Li responen que “saps molt bé que tot és escenografia i tacticisme i la llei és pràcticament la mateixa”. “Per paperó el de Junts”, diuen, de qui diuen que ha fracassat en la seva estratègia de la confrontació.

El relat oficial de Junts ja no cola i molts veuen que la llei d'amnistia que s'acaba d'aprovar només obeeix interessos polítics. Després de l'aprovació, Junts es va afanyar a estendre la mà al Govern espanyol per aprovar els pressupostos. Puigdemont somia tornar a Espanya aquest estiu, el que cal veure és com serà rebut per aquells que fins fa poc el tenien en un pedestal.

➡️ Política

Més notícies: