'8M: Soc una dona i no tinc res a celebrar'

Aquest 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Coincidint amb la data, el diari El Nacional publicava un vídeo on preguntava pel carrer a diverses dones què farien si durant 24 hores desapareguessin tots els homes. Totes les entrevistades van manifestar comentaris contraris als homes en general, assegurant que "estarien més tranquil·les", "podrien anar pel carrer", "no haurien de preparar sopars", podrien dir "la meva sense que cap home em digui res" o podrien "viatjar amb amigues a segons quins països".

El vídeo no va passar desapercebut per a molta gent, entre ells la usuària Lena, col·laboradora d'e-Notícies, que ha volgut donar la seva opinió en un àudio argumentant per què ella no ho veu igual. Aquesta és la transcripció de les seves paraules i per què ella, sent dona, no té res a celebrar aquest 8 de març:

"Quan vaig veure el vídeo, em va cridar l'atenció per diversos motius, de fet, el vaig visionar un parell de vegades i em vaig plantejar què hauria respost, si m'haguessin posat un micròfon al davant i m'haguessin plantejat la pregunta de "què faries si durant 24 hores desapareguessin els homes.” Em vaig adonar que hagués contestat amb una altra pregunta, que és: "per què?, amb quin objectiu?", és a dir, més enllà del supòsit hipotètic, amb quina finalitat, quina és la intenció que hi ha darrere aquesta pregunta.

Em va xocar el fet que la majoria de dones relacionessin el conjunt dels homes amb la delinqüència i que, ni tan sols una, fes un matís, una distinció, una diferenciació entre els delinqüents o agressors i els homes en general, incloent-hi així -entenc que de manera involuntària o, fins i tot, inconscient- els homes del seu entorn proper, com ara: avis, pares, fills, germans, néts, etc.

Em va sobtar també el comentari d'una de les noies joves, que deia que si els homes desapareguessin, ella "podria dir la seva amb tranquil·litat, sense que cap home li digués res". Jo considero que aquí hi ha interferències personals, em sembla evident que el sexe masculí no impedeix en la seva totalitat que les dones ens puguem expressar amb llibertat, igual que tampoc suposa una amenaça física global i, de fet, en situacions en què, qui més qui menys, com a dona, de vegades hem hagut de patir, malauradament, les persones que t'auxilien i t'ajuden són també homes i això s'ha de dir.

Val a dir també que, hi ha un altre tipus de violència, que exerceixen les dones cap als homes, i d'aquesta no se'n parla, o molt poc, però, a més, no es comptabilitza. Per tant, moltes vegades, quan s'utilitza l'argument de les dades, és evident que hi ha molta més conscienciació i molta més informació en relació, especialment, a la violència física que exerceixen els homes envers les dones.

Jo he de ser honesta i he de dir que, de vegades, tinc la sensació que algunes dones mostren més aviat una voluntat de sotmetiment o, fins i tot, de venjança, des d'una posició de menyspreu cap als homes, degut, potser, a ressentiment causat per males experiències que s'estan encara gestionant, no ho sé.

Crec que si venim d'un antecedent, que en aquest cas anava en detriment nostre, de les dones, n'hauríem d'aprendre i intentar fer les coses bé, per no repetir l'error, ara en direcció contrària.

Xoca també el contrast existent entre les opinions femenines i els comentaris que els homes fan, perquè es posa de manifest que sí hi ha una consciència masculina en relació al sexe femení.
Diuen coses com: "les dones són necessàries" o "sense elles res no funcionaria". I, per tant, malgrat que l'escenari no sigui l'idoni o ideal i s'hagi de continuar treballant, crec que hem avançat més del que pensem en molts casos.

Jo soc dona i -aquest vídeo- no l'entenc, no m'agrada i no em representa.

Hi ha un dels testimonis femenins que expressa que "no necessita els homes per a res": hi discrepo absolutament, jo sí que els necessito. Els vull i els vull lliures i segurs. I, bàsicament, els vull en igualtat de condicions. Ni més ni menys, perquè d'això es tracta.

Crec que ens hem de convidar a tots a la reflexió. Plegats.

Que hem d'intentar trobar-nos en l'equilibri en la mesura del possible. A entendre que, com major sigui l'entesa, millor aniran les coses.
I que, per tant, d'aquesta manera podrem fer front a les amenaces que sorgeixin al llarg del camí. Plantejar-nos també a qui interessen aquest tipus de discursos, no donar-los altaveu en la mesura que sigui possible i veure què hi pot haver al darrere.

Jo no soc una víctima dels homes, no em considero una víctima dels homes, perquè no vull ser-ho. Malgrat les males experiències que hagi pogut tenir, penso que hom ha de tenir la capacitat de discernir, tant, d'una banda, com de l'altra, d'entendre que hi ha persones i persones i que no es pot englobar un sexe sencer d'aquesta manera. És una absoluta bajanada, que va en detriment de tots, i que faria que caiguéssim en el mateix error que ja hem comès. Per tant, penso que no té cap sentit”.