Junts, la immigració i la decadència de la nostra societat

Fa uns dies s'ha generat un gran enrenou polític perquè Puigdemont i el seu partit han decidit pressionar per enèsima vegada el Govern del PSOE per aconseguir més eines i recursos per poder fer les seves polítiques i conquerir l'hegemonia dins del bloc secessionista.

Són moltes les especulacions que han sorgit sobre per què Junts ha decidit fer un canvi en les seves polítiques en qüestions migratòries. L'esquerra woke ha assenyalat que han adoptat un discurs d'extrema dreta, la resposta de Junts no podia ser altra que afirmar que precisament les posicions que defensa l'esquerra són les que han donat ales a l'extrema dreta per tot Europa. La inacció crea les condicions perquè els crítics amb el model migratori creixin, no l'acció i la resolució del greu problema que patim.

Tot i això, no ha estat la situació asfixiant amb la immigració la que ha provocat que Junts mogui fitxa, i no ha estat la defensa de la catalanitat davant la substitució cultural que no només es pateix a Catalunya. Hi ha dos motius de pes que han portat a aquest canvi, i tots dos tenen nom i cognoms.

Per què Junts ha decidit fer un canvi en les seves polítiques en qüestions migratòries

El primer es diu Silvia Orriols, i és l'alcaldessa de Ripoll, amb el suport de Junts, per cert. És una cara cada vegada més visible que compta amb el suport d'aquells que veuen en perill el que és català davant les cultures de contextos islàmics.

Com que és la figura que més exemplifica el rebuig al model migratori està guanyant amplis suports que no tinc cap dubte la catapultaran al parlament català i, possiblement en no gaire temps, a l'espanyol. Vox està creixent a Catalunya, des d'una perspectiva nacionalista espanyola i en contrast amb tot allò català; ara ha sorgit una resposta a les polítiques dels woke a Catalunya des del nacionalisme català.

Des del meu punt de vista, les posicions d'Orriols tenen molt més perill que les de Vox en quant a projecció de creixement, tot i que encara estigui embrionària. L'enlairament que pot donar deixarà enrere molta gent. Junts ha sabut llegir-lo i es prepara perquè el canvi de forces a Catalunya no l'afecti en excés i sí que ho faci amb el seu habitual soci ERC.

El segon motiu és la pugna per veure qui és el partit hegemònic dins del nacionalisme català. Junts ha sabut fer passos intel·ligents per posar en un compromís ERC, del qual és clar que no podran sortir intactes. L'afebliment que patiran és imminent. Fa temps que estan en declivi, però segons s'aguissi la qüestió migratòria anirà a més si no fan un canvi dràstic. Ja no val només amb petits gestos de cara a la galeria.

Les mesures de Junts són insuficients per resoldre la situació, fins i tot si els hi deixen portar-les a terme. El 1997 haurien servit per no arribar al punt en què estem, però la solució al problema actual passa per canviar la Constitució i començar a retirar nacionalitats, dificultar-ne l'accés, protegir les nostres fronteres, deportar tots els il·legals, eliminar pagues i ‘efectos llamada’, i promoure la nostra cultura.

Molts catalans s'estan adonant que cal prendre mesures dràstiques i que el seu enemic no és Espanya, perquè Catalunya és part d'Espanya i, a més, promou el que és català i la seva conservació en el temps. L'enemic per a la pervivència de la nostra cultura ja sabem qui és, hauríem de deixar de barallar-nos entre nosaltres i enfocar-nos a garantir la nostra supervivència.

Finalment, m'agradaria assenyalar que mentre gran part de l'esquerra espanyola calla davant de les cessions a Junts i, en especial, sobre les seves polítiques migratòries, critiquen Vox per promoure exactament el mateix. Es veu que depèn de qui faci una mateixa proposta pot ser progressista o d'extrema dreta. La incoherència i l'estupidesa d'aquests grups no tenen precedent històric.

Vivim en un temps de decadència de la nostra societat, si no comencem a despertar aviat i a confrontar contra els qui han impulsat totes les mesures, lleis i accions per acostar-nos cada cop més al precipici, acabarem caient per ell. Espanya no se salvarà sola, necessita que els espanyols lluitin per això.