El significatiu silenci de Carles Puigdemont al debat sobre la immigració

Junts per Catalunya ha donat un clar viratge a les seves posicions sobre la immigració les últimes setmanes. La vella Convergència vol tornar a ser el partit de l'ordre a Catalunya i vol competir amb l'independentisme identitari d'Aliança Catalana i Sílvia Orriols. Però això també té els seus costos polítics.

Bona part de l'espectre polític i mediàtic acusa Junts de comprar el discurs de l'extrema dreta, amb adjectius com ara “racistes” i “xenòfobs”. Tot un desafiament per a un partit que durant anys ha tirat de bonisme i immaculats principis democràtics a Europa. D'aquí ve el cridaner silenci de Carles Puigdemont sobre aquesta qüestió.

El líder del partit a l'ombra no vol erosionar més la seva imatge, en espera del seu gran repte que seran les properes eleccions catalanes. Per això són Jordi Turull, secretari general, i Laura Borràs, presidenta del partit, qui estan sortint a defensar la nova posició en públic. Però, quina és la posició de Puigdemont sobre això?

Què pensa Carles Puigdemont?

L'única pista ens l'ofereix un article de Marçal Girbau a El Temps, que l'expresident va retuitejar el 5 de gener passat, en plena efervescència del debat. Podem entendre doncs que Carles Puigdemont en comparteix en bona mesura el contingut. I va en consonància amb el darrer gir estratègic de Junts en immigració.

Diu Girbau que "el problema de fons és que les forces progressistes d'aquest país fa temps que han dimitit d'afrontar el debat en immigració sense manies ni tabús". I que "avui, el discurs hegemònic és el paternalisme papanates d'una Catalunya de flors i violes en què l'extrema dreta s'inventa conflictes que no existeixen". I afegeix que “mentre, tots callats per la por de ser acusats de racisme a la mínima”.

L'autor demana deslligar el debat migratori de tres qüestions clau com la seguretat, el fanatisme religiós i la llengua. Sobre la seguretat, defensa la mà dura i critica una esquerra incapaç d'assumir la realitat. “Sembla com si l'origen migrant del delinqüent fos un atenuant, i això, amics, no és pas ser menys racistes”.

Sobre el tema religiós, lamenta que el Govern tingui objeccions a felicitar el Nadal però després no dubti a felicitar el ramadà als musulmans. “El que em sembla preocupant és la resistència de les forces progressistes a reconèixer que el radicalisme és una amenaça per a la convivència. I sí, als Països Catalans l'extremisme religiós té noms i cognoms i s'anomena islamisme”, argumenta.

Finalment, en parlar de la llengua, considera que és “una eina preciosa per liquidar els discursos racistes”. Perquè, segons diu, “és com dir que la Fàtima que va arribar fa dos anys i parla català és catalana, i en canvi els senyors de Vox que rebutgen la nostra llengua no”. Així finalitza l'article que va compartir Carles Puigdemont.

Per què calla?

Sabem què pensa Carles Puigdemont, que és en gran mesura la línia argumental de l'article de Marçal Girbau. Res estrany, ja que és la justificació de Junts al seu gir al debat migratori. La seva teoria és que amagar el cap sota l'ala com l'esquerra només adoba el terreny a l'extrema dreta.

Una explicació plausible, que es contradiu amb el silenci de l'expresident. Perquè si es tracta de treure's els complexos i afrontar els debats assumint totes les contradiccions, aleshores el primer hauria de ser el líder del partit. I de moment no s'ha pronunciat clarament sobre el tema.

El seu silenci és cridaner, perquè l'expresident sol utilitzar el perfil de Twitter per opinar sobre els temes de rabiosa actualitat. I ara mateix, l‟actualitat política a Catalunya està marcada per aquest tema. És clar que Puigdemont no vol esborrar la seva imminent tornada a Catalunya i la seva candidatura a les properes eleccions catalanes.