El fenomen de la ultradreta: les contradiccions europees

Potser alguns dels qui votarien a la ultradreta el 9-J, si descobrissin les seves contradiccions sobre Europa, s'ho pensarien. Els dedico aquest article.

“Unides en la desunió” seria la divisa perfecta de les ultradretes. No hi ha cap concepció política que porti tan intrínsecament arrelada la divisió, la desunió i el potencial enfrontament com la de la ultradreta, la identitat essencial de la qual és el nacionalisme de cadascuna, incompatible, enemic per definició, del nacionalisme de les altres. 

No existeix una “Internacional de la ultradreta” per molt que ho digui l'esquerra. La reunió presencial o testimonial de líders ultradretans organitzada per Vox a Madrid, “Europa Viva 24”, ha estat una disfressa de campanya, camuflant els nacionalismes representats. 

Les estrelles, Marine Le Pen, Geòrgia Meloni, Víktor Orbán, Santiago Abascal —Javier Milei era el schowman convidat— , defensen “projectes nacionals” que es repel·leixen mútuament.

 “Make France great again” (Fes França gran una altra vegada) només pot dur-se a terme  oposant-se al “Make Spain, Italy, Germany, etc., great again”, cosa que és aplicable a cada “make great” nacional respecte als altres. Cap ultradreta no explica com faria gran el seu país sense trepitjar els altres.

No obstant això, s'observa un gir estratègic de les ultradretes en relació amb la Unió Europea, que és el que els fa mal i el que combaten. A “Europa” —com més abstracta millor— dediquen fervoroses paraules elogiant el seu passat: cristià, blanc i imperial, obviant les tràgiques conseqüències d'aquell passat. 

Marine Le Pen representa una ultradreta de referència a Europa. El seu partit, Rassemblement National —la idea de “reagrupament” és molt pròpia dels que més divideixen—, té una història de freqüents canvis de guió i d'actors —fins i tot de nom, fins a juny de 2018 es deia “Front National”—. Le Pen, finalista en les eleccions presidencials de 2017, proposava la sortida de l'euro i un referèndum per al Frexit. Va perdre enfront d'Emmanuel Macron, europeista convençut. 

En les presidencials de 2022 va tornar a ser finalista i va insistir amb un antieuropeisme genèric, ara sense sortir de l'euro, i va tornar a perdre contra Macron. 

Per al seu tercer assalt a la presidència de França, Le Pen, la lliçó apresa, es presenta com “nacionaleuropeísta”. La nova estratègia consisteix en l'“entrisme”: ser a les institucions europees per des d'elles blanquejar i aplicar polítiques d'ultradreta i soscavar la construcció europea. És el que fan quan poden Meloni i Orbán que ja són a dins. Utilitzar “Europa contra Europa” serà l'estratègia de moda en la globosfera ultradretana.

“Fer gran” cada nació d'Europa dins d'una “Europa de les Nacions”, que és l'horitzó que contemplen les ultradretes, és materialment impossible. Les costures de la Unió Europea, si aguantessin, no permetrien “fer gran” a cadascuna de les nacions d'Europa; i si les costures rebentessin, Europa s'enfonsaria “again” en el caos i la guerra com en bona part del segle XX. 

La consigna de les ultradretes: “rescatar la sobirania nacional segrestada per Europa” és tant una fal·làcia —els Tractats respecten la sobirania dels Estats membres, que només cedeixen determinades competències, no la sobirania— com la contradicció més gran amb la “grandesa nacional” que pretenen. 

Avui cap nació d'Europa és més que una “nana” enfront de les potències existents: els Estats Units, la Xina, Rússia, o les emergents: l'Índia, el Brasil, Sud-àfrica. Només Europa pot engegantir a les seves nacions “nanes”. 

És l'estratègia apuntada per Charles de Gaulle: el limitat poder de França, fins i tot, comptant amb l'arma nuclear i el veto en el Consell de Seguretat de l'ONU, s'havia de completar amb el poder d'una “Europa potencia”.

Abascal no arriba a tanta lucidesa. En canvi, és el que es proposa Marine Le Pen -sense abandonar l'antieuropeisme ideològic, “No a Brussel·les, sí a França”- encara que entre “Fer gran” a França i construir una “Europa potencia” existeix una contradicció insuperable: o l'un o l'un altre, i la grandesa de França a costa d'Europa és inassolible, suposaria arruïnar les altres “grandeses” o xocar frontalment amb elles.

Només és encertat “Fer gran” a la Unió Europea, que és la millor creació contemporània d'Europa, perquè pugui protegir a cadascun dels Estats membres.  Tota altra cosa és fum d'ultradreta.