L'enemic a casa teva

Només calia una espurna perquè l'antisemitisme, que es trobava apaivagat després de l'Holocaust, brotés novament a Occident d'una manera desenfrenada, i el conflicte de l'Orient Mitjà ha estat la metxa que ha encès aquesta bomba.

Però no es pensi, estimat lector, que el rebrot ha estat espontani, o que la campanya va només contra els jueus; això tot just comença per aquí. S'ha aplicat una campanya acuradament elaborada per part dels qui odien el mode de vida democràtic; com a part d'una eina més a fer servir per a la conquesta d'Occident.

Les guerres ja no es lluiten només als fronts de batalla, avui les comunicacions i l'economia permeten que grups estranys als valors de les nacions lliures facin servir altres mètodes, no tan bèl·lics, per a la conquesta de la societat on vostè viu.

El pla té diverses arestes, coordinades amb precisió:

1) L'expansió de l'Islam a Occident és conseqüència d'una política migratòria cega i d'una correcció política paralitzant que ha deixat espai lliure a ideologies incompatibles amb la civilització democràtica i judeocristiana europea. Dins de comunitats d'immigrants, que difícilment s'adapten al mode de vida dels països on s'estableixen, hi niuen grups radicals partidaris de la gihad, la 'Guerra Santa' que busca imposar la Xaria. Mesquites finançades per potències islàmiques promouen interpretacions rigoristes (wahabisme, salafisme), incompatibles amb valors democràtics occidentals.

L'antisemitisme, abans reducte d'una ultradreta marginal, ha trobat nous portadors entre algunes comunitats musulmanes acabades d'arribar, que importen una visió religiosa i històrica profundament hostil al poble jueu. Les institucions jueves han de ser custodiades de manera permanent per forces de seguretat, a diferència del que passa amb les mesquites. N'hi ha prou de caminar per certs barris de París, Malmö o Brussel·les per constatar-ho: ser jueu és avui un risc, especialment si es porta quipà o una estrella de David. Força famílies emigren a Israel per sentir-se perseguides a la terra que un dia va prometre "Mai Més"

2) En el pla acadèmic, la inserció ideològica ha estat degudament estimulada: Fons milionaris de Qatar i l'Aràbia Saudita financen càtedres universitàries a Europa i als EUA on es promou un odi militant que deforma la història d'Israel, relativitza l'Holocaust i blanqueja la violència islàmica.

El discurs antijueu es camufla avui sota l'etiqueta d'"antisionisme", una paraula que a la pràctica significa aversió a l'Estat d'Israel i justificació de la violència contra els jueus, dins i fora de les seves fronteres.

L'esquerra radical occidental —curiosament aliada de l'Islam polític— juga aquí un paper nefast. En nom de "l'antiracisme" i dels "drets dels pobles oprimits", justifica una ideologia retrògrada, antidemocràtica, misògina i profundament antisemita. L'aliança vermella-verda, com l'anomena el filòsof Alain Finkielkraut, ha fet possible l'impensable: que l'antisemitisme torni amb legitimitat moral. Aquesta esquerra fa gala d'una capacitat de captació i mobilització que porta persones que amaguen els seus rostres a manifestar-se per la "Intifada", el que és, ras i curt, una cacera humana de jueus.

S'utilitza el discurs de la "islamofòbia" per deslegitimar qualsevol crítica a l'Islam polític, l'Alcorà o a la cultura islàmica, equiparant fins i tot l'anàlisi crítica amb odi racial. Aquesta estratègia busca immunitzar l'Islam de la crítica, fins i tot acadèmica o laica.

3) L'economia i el món empresarial són altres víctimes a Occident de les ideologies totalitàries. Sembla que els diners fan bona olor. Fons relacionats amb l'Islam han adquirit des de mitjans de premsa i productores d'energia, fins a equips de futbol i botigues multimarca. Això apunta al domini dels mercats i les opinions, ja que importants empreses icòniques adquirides pels seus fons d'inversió són anunciants en diaris i altres mitjans, a més de mantenir relacions properes amb el poder polític.

El gihadisme militant desenvolupa també un destacat activisme judicial, atacant qualsevol que s'expressi oposant-se a les seves batalles cap a la creació del Califat Universal.

4) Pel que fa a les institucions públiques, la situació no millora. Més enllà del domini amb els seus vots en algunes entitats polítiques com l'ONU; una gran majoria d'ONG dedicades a combatre la pobresa i ajudar refugiats, han estat captades per l'esquerra radical associada al gihadisme. Des d'allà es llancen boicots a comerços de propietaris jueus, a més de propaganda política, flotilles de la llibertat, juntament amb crítiques i pressió sobre qualsevol esdeveniment cultural o esportiu on participin israelians o cap a artistes que decideixen actuar a Israel.

5) La propaganda està al servei de l'islamisme radical. Les xarxes socials compten amb un exèrcit de trols que difonen mentides i deformacions de la realitat. Literatura i filmografia fan una inversió dels fets acusant l'Exèrcit de Defensa d'Israel de realitzar els actes que ells cometen, com la decapitació, l'assassinat de nadons, la violació i els actes aberrants ocorreguts no només el 7 d'octubre del 2023. Compten amb fons suficients per pagar els seus esbirros i fer vídeos falsos on disfressats de soldats jueus simulen assassinar infants.

Tradicionals i importants mitjans de premsa occidentals estan ja en mans d'agitadors que no s'aturen en la difusió de fal·làcies que arriben a cada llar del món occidental.

6) En la política no és millor el panorama. La quantitat de vots de partidaris de l'Islam associats a l'esquerra mou polítics de les democràcies cap a actituds i declaracions renyides amb les seves responsabilitats com a conductors. Abandonen les seves comunitats jueves i creen un clima d'agressivitat permanent. El conflicte els serveix també de pantalla per cobrir les seves mancances i errors; per a alguns presidents europeus sembla que no existeixi cap altre conflicte al món més enllà de l'Orient Mitjà. Mai no fan esment a la persecució de cristians o als veritables genocidis que es cometen en diferents geografies.

Cal destacar la quantitat d'immigrants que assumeixen càrrecs en parlaments i alcaldies de ciutats europees i des de les seves butaques apoltronades es dediquen a donar suport a qualsevol manifestació antisemita.

No només l'expansió de l'Islam polític és alarmant, sinó la passivitat culpable de les nostres elits. Per por de ser acusats d'"islamofòbia", alguns periodistes, ministres i acadèmics prefereixen callar mentre es persegueix el jueu amb total impunitat.

El que no es diu és que l'antisemitisme islàmic no és un fenomen marginal. Està arrelat en certes interpretacions de l'Alcorà i promogut activament per predicadors, mitjans i escoles alineades a una ideologia woke que es beneficien de subsidis estatals. Les víctimes són sempre les mateixes: dones, dissidents, i, sobretot, els jueus.

Europa s'enfronta a una decisió històrica. O recupera el coratge moral de defensar els seus principis —llibertat d'expressió, igualtat davant la llei, drets humans— o es resigna a cedir terreny a una ideologia que menysprea tot això. Defensar els jueus no és un acte de simpatia. És un deure ètic i civilitzador. Perquè quan l'antisemitisme torna a campar a pler, el col·lapse moral d'Occident ja ha començat