
Tsunamis i fiscals
A Espanya, els fonaments institucionals estan cedint i una bona part de la població celebrarà la caiguda de Babilònia

Els mecanismes pels quals un tsunami opera la seva destrucció són tan simples que un nen de 5 anys en una banyera els comprèn perfectament. La diferència només és qüestió d'escala. És veritat que després hi ha gent que va a la vora a veure venir les onades, amb l'esperança de publicar bon contingut a TikTok. D'ells se n'encarrega Darwin amb gran diligència.
Traslladem això a la política espanyola, que viu en terratrèmol constant des que el Perrosanxe es va retirar cinc dies a redactar aquella carta en què es presentava com un home "profundament enamorat". Si el tsunami colpeja tant les costes japoneses com californianes és perquè no fa distincions entre esquerra i dreta. De la mateixa manera, el terratrèmol incessant en què vivim devastarà tots aquells que, sense importar el color del seu escó, es dediquin a passejar per la platja a gaudir de l'onatge.

L'epicentre del terratrèmol és a Moncloa: l'esposa del president, el germà pianista, el sogre i les seves saunes, el fiscal i els seus correus electrònics, els hidrocarburs i Aldama, Ábalos i Jéssica, Cerdán i Chivite, Koldo i els seus incomptables cassets, Armengol i les seves mascaretes, Pardo de Vera i els seus tripijocs. L'error consisteix a creure que una enfonsada així de l''Atlàntida socialista' no afectarà la dreta, si no pren les precaucions adequades. El principi d'Arquímedes no sap de bàndols polítics.
Els passatgers no volen un canvi de maquinista: volen baixar del tren. Aquells que busquin simplement un rutinari reemplaçament als comandaments seran arrasats pel tsunami que ve. S'equivoquen de manera letal Alberto Núñez Feijóo i tot el seu cor de 'Tellados' i 'Gamarras' i altres escolanets genovesos si pensen que seguirem tan tranquils mentre un govern de color blau ens explica les mateixes mentides que un de color vermell.
Perquè no és veritat que la inflació estigui al 2%, ni que hi hagi dones amb penis, ni que la temperatura del planeta depengui que jo pagui més impostos o vagi en bicicleta, ni que el descontrol migratori no provoqui problemes de seguretat, ni que els salaris facin justícia al cost de la vida, ni que la mida de les administracions no necessiti una bona dosi de motoserra, ni que l'Islam sigui compatible amb els valors occidentals. Totes aquestes mentides no passaran a ser acceptables perquè les digui un senyor gallec amb aspecte de pacient de balneari.

Un país en què el fiscal general seurà al banc dels acusats i no passa res és un país fallit. Els fonaments institucionals estan cedint i una bona part de la població, que està fins al capdamunt de pagar la festa dels més mediocres i miserables, celebrarà la caiguda de Babilònia com si fos el gol d'Iniesta el 2010.
Quan la natura fa neteja, amb els seus tremolors de terra i les seves onades gegants, fa la feina a fons. Volem detencions, volem gent a la presó. Tot el que ha passat des dels tancaments il·legals de la Covid no pot quedar impune. Estem tocant el nucli més simple i profund de la dignitat civil: volem que, per una vegada, es faci justícia, és tan senzill com això.
L'espanyolet potser no entén l'argot satànic del Banc Central Europeu, però sí que s'adona que ha estat pagant les putes i la coca a gent que, fora de la política, no tindrien on caure morts. Pura qüestió d'onatge, salvatge i sanador.
Més notícies: