Antisionisme? No, és l'antisemitisme de sempre

Mentre dura la guerra de Gaza, la nostra esquerra s'ha llançat a una ordalia antiisraelita que presenten com a “antisionisme”, com si el terme els absolgués del pecat d'antisemtisme. Què podria ser aquest “antisionisme”? Fins i tot en la versió més light, és el rebuig a l'existència mateixa de l'estat d'Israel.

Per això fins i tot els nostres ministres, quan els dona per baixar al carrer amb pancartes i posar-se a cridar, coregen el lema “Des del riu fins al mar”, que bàsicament és una crida a l'extermini de la població jueva i que a Alemanya o els EUA  és considerat com delictiu.

Proliferen les acampades “propalestines” impulsades per grups (com va documentar E-Notícies) que consideren que Hamàs no és un grup terrorista i que els atacs del 7 d'octubre no van ser, sinó “actes de resistència anticolonial”; tota mena de càrrecs públics, encapçalats per la vicepresidenta Yolanda Díaz, es refereixen a Israel com a “estat genocida” i donen per bones les dades ofertes per les “autoritats de Gaza”, obviant que a Gaza governa Hamàs des del 2005; en xarxes socials s'assenyala i assetja tot aquell que no oneji la bandera palestina o s'adorni amb mocadors ridículs; als campus es toleren cartells que resen “fora sionistes de la Universitat” i la CRUE ha anunciat la ruptura de relacions amb les universitats israelianes; al súmmum de la xafogor intel·lectual, els grups LGTBI es manifesten a favor d'aquells (els camarades de Hamàs) que s'han proposat aniquilar-los. En general, s'ha entès que el conflicte té una arrel d'esquerra i de dreta, i que l'opció progressista és donar suport al grup terrorista més malvat que hagi conegut la història recent.

A tot el territori espanyol, les comunitats jueves viuen amb preocupació, si no por, necessitant protecció policial a les sinagogues. Petites empreses o comerços que són considerats “sionistes” són assenyalats i boicotejats. Tota mena de grupuscles antisistema es manifesten de la mà dels islamistes locals enmig de la impunitat més clamorosa.

Per què es pot dir que no es tracta d'“antisionisme” sinó d'antisemitisme? Per una raó molt senzilla: perquè ningú podria trobar cap diferència entre el que fan aquestes persones i el que faria qualsevol antisemita clàssic dotat de prou marge de maniobra.

Israel està lluitant la nostra guerra, fent de dic de contenció contra l'islamisme que pretén esborrar la nostra cultura de la faç de la terra. Aquest ens és un conflicte local, ni colonial, ni tan sols jueu: és la primera línia de combat a la pugna entre civilització i barbàrie, entre un país democràtic i un femer de fanatisme, violència i deshumanització.

Potser els nostres esquerrans cridaners es creuen que oblidarem amb el temps el que estem vivint aquests mesos. No podrien estar més equivocats.