Gerro d'aigua freda per a Rocío Suárez de Puga després de la ruptura final a 'Valle Salvaje'

A 'Valle Salvaje', l'amor ha donat pas a la desil·lusió.Adriana i Rafael, interpretats per Rocío Suárez de Puga i Marco Pernas, han protagonitzat una de les escenes més desgarradores fins ara.  La que estava destinada a convertir-se en duquessa s'enfronta ara no només al buit emocional que ha deixat la ruptura amb Rafael, sinó també a l'aïllament dins de la seva pròpia família.

La conversa entre els antics amants ha tingut lloc al lloc de treball de Rafael, en plena finca de 'Valle Salvaje'. Adriana, personatge de Rocío Suárez de Puga, decidida a no rendir-se, s'ha presentat per demanar-li explicacions i, potser, recuperar el que s'ha perdut. Però la fredor amb què ell la rep la pren per sorpresa: "Ara hem de guardar distància pel bé de tots dos, no creus?"

Per a Rafael, les acusacions contra Úrsula no tenen cap sentit, i la seva paciència s'esgota quan Adriana insisteix a advertir-lo. "És que aquest assumpte hauria d'importar-te perquè la meva cosina està fingint ser algú que no és amb tu. No és de fiar", li va dir el personatge de Rocío Suárez de Puga a 'Valle Salvaje'.

"Ha passat més temps amb ella en aquesta casa", argumenta, afegint una afirmació amb duresa: "Et puc assegurar que és bona persona". "La teva cosina és una jove que està patint des que va arribar, però perquè no deixes de menysprear-la i ignorar-la", ha dit Rafael, cansat de l'enfrontament.

Adriana, dolguda, llança una acusació carregada de decepció: "T'ha portat al seu terreny, pensava que eres més llest". Ell, ferit pel que considera una falta de compassió, respon amb cruesa: "No t'adones que és d'una crueltat obscena que la teva pròpia cosina t'estigui pidolant afecte i tu la tractes com un animal. Quin sentit ocult guarda això?"

En el fons, Adriana no sap amb certesa què pretén Úrsula, però està convençuda que la seva arribada no ha estat innocent. Rafael, però, té una altra perspectiva, més amarga i definitiva: "Si tu i jo estem així és perquè el nostre no va poder ser, i no va poder ser perquè era un enorme patiment".

Aquestes paraules són el cop final i Adriana, trencada per dins, reacciona impulsivament amb una bufetada. I abans de marxar, encara amb la veu tremolosa, li recorda una cosa que sembla haver oblidat: "Mai ens va detenir el patiment, mai va poder ser el nostre i va ser".