La confessió d'Arturo Sancho sobre el seu canvi de vida després de l'inici de 'La Promesa'

'La Promesa' arrenca una nova etapa a La 1 després dels canvis de la tarda. La sèrie seguirà sent el gran pilar de la franja vespertina del canal,que ara comptarà amb 'Valle Salvaje' a la sobretaula. Davant d'aquests canvis i els bons resultats de 'La Promesa',  hem parlat amb Arturo Sancho en una entrevista a TVeo.

Han passat més de dos anys des que va començar 'La Promesa'. Com ha canviat la teva vida en aquest temps?

Si et refereixes al reconeixement, ha canviat molt.En realitat ha canviat la feina, perquè treballem molt, però amb molt d'afecte. Sempre ho diem en totes les entrevistes, treballem moltes hores i ens involucrem molt en aquesta sèrie.

Primer perquè som actors i actrius que ens agrada el que fem, per això ens hem sacrificat en aquesta vida. I després perquè l'audiència ens acompanya d'una manera tan fidel que fa que ho facis amb tot l'afecte del món i t'involucris al cent per cent.

Aleshores poc temps ens queda després d'això per tenir vida personal. Solen quedar per prendre alguna cosa i de vegades fem alguna escapadeta el cap de setmana i estem amb les nostres famílies tot el que podem. Per la resta, és el que et demana la feina com pot ser una diària.

T'han reconegut en algun lloc molt remot o tens alguna anècdota molt surrealista?

Hi ha espanyols a totes les parts del món.En qualsevol lloc ja sigui als Estats Units o per Europa sempre et trobes un espanyol. Un espanyol que, per cert, mai et crida pel teu nom, sempre et crida pel personatge.

I has notat el boom de l'Emmy després que us hagin atorgat el premi? T'han trucat fins i tot d'altres països com a convidat?

Crec que l'Emmy el notarem més el dia que aquest projecte acabi. Ara mateix l'Emmy és el gran reconeixement a'La Promesa', a tot l'equip que l'ha fet i a nosaltres també, però formem part d'ell.

En realitat aquí parlem del terreny desconegut. Moltes vegades diuen que quan et toca un Goya després no et donen feina o a vegades sí. Nosaltres seguim treballant igual. És una meravella tenir l'Emmy a l'oficina i poder veure'l quan anem a treballar i veure que hem tingut aquest reconeixement. Però, per part meva, jo diria que no ens ha canviat res. A part de l'orgull d'haver guanyat el premi més prestigiós internacionalment de les sèries.

Esperes aquest projecte per a molts anys com, per exemple, 'Amar es para siempre'?

El nostre secret és l'audiència.Nosaltres quan vam començar no sabíem l'audiència que anàvem a tenir i gràcies a ells estem on estem. La realitat, el secret, és que l'audiència mana. Nosaltres fem la nostra feina el millor que podem amb el màxim afecte. Tots; guionistes, il·luminació, càmeres, actors, actrius... Però el secret és l'audiència, si l'audiència ens recolza seguirà havent-hi 'La Promesa' fins que ells vulguin.

Has arribat a sentir que necessites un canvi en la teva carrera o consideres que tens més que donar?

Un format de diari com 'La Promesa' és una feina molt gran per al bo i per al dolent. Hi ha vegades que com a actor o com a actriu dius, 'bé, ara mateix crec que he de parar una mica i altres vegades dius doncs vaig a donar tot el millor'. És una escola brutal, aprens moltíssim, rodes cada dia amb una quantitat de text i gent. Tothom ens pregunta si tenim pinganillo. I no, no hi ha pinganillo. Cal estudiar.[...]

La part bona d'aquesta feina és que estem cada dia a casa de la gent. La gent ens parla pel carrer com si fóssim part de la seva família, pots viure gairebé en directe el que estàs creant...

De vegades parleu amb els guionistes?

Els guions que ensarriben a nosaltres passen molts filtres aleshores a nosaltres el que ens toca fer és confiar. A més, hi ha gent que improvisa molt i ens permeten improvisar amb tal que diguem el missatge. Ens donen una mica de llibertat per poder fer el nostre.

I us veieu treballant en altres llocs estant a la diària?

Jo sempre dic, com diu Juli Cèsar: "Quan arribem a aquest riu, creuarem aquest pont".