Natalia Lacunza s'obre: No renego d''OT', però la meva carrera és molt més que això

El festival Nevalia de Ron Barceló a Formigal ha estat l'escenari perfecte per conversar amb  Natalia Lacunza. L'artista navarresa, que ha sabut forjar el seu camí després d'Operación Triunfo 2018', explica a TVeo la seva evolució, posant èmfasi en la importància del descans i donant pinzellades del seu pròxim projecte musical.

Fa un parell d'estius deies que necessitaves un descans perquè portaves un ritme de treball molt intens. Com estàs ara?

Doncs he sortit una mica d'aquesta dinàmica de no parar. Han estat dos o tres anys superintensos en què feia tot alhora: escriure, tocar, promoció... I arriba un moment en què sents que estàs donant energia sense parar i t'esgotes. És molt fort com els esdeveniments et drenen. Aquest últim any i mig vaig decidir enfocar-me a compondre i reduir els concerts. Necessitava recuperar forces per al que ve ara.

És compatible descansar i desconnectar amb mantenir una carrera musical en aquesta indústria tan ferotge?

No ho sé amb certesa. Suposo que hi ha un punt en què t'arrisques a desaparèixer del focus, però crec que també és una estratègia intel·ligent retirar-se per tornar amb més força. Sembla que cal estar constantment present, però si tens un projecte musical genuí necessites viure experiències per escriure sobre elles. Així que crec que és important preservar l'energia per després donar el triple.

Quins altres riscos o decisions importants has pres en la teva carrera?

Seguir el meu instint i no deixar-me portar pel que s'espera de mi. La indústria té un ritme frenètic i és fàcil perdre's en el que "hauries" de fer. Per a mi, la inspiració i l'autenticitat són el més important, i això requereix temps i espai.

Sis anys després d''OT', et molesta que et continuïn preguntant sobre el programa?

No, de cap manera. Hi ha molts prejudicis sobre això, però estic agraïda. 'Operación Triunfo' va ser una experiència increïble i és part de per què sóc aquí avui. És clar que la meva carrera no es redueix a això, però no em molesta parlar-ne. El que em molesta és quan s'ignora tot el que he fet després.

Faries alguna cosa diferent si tornessis enrere en el temps?

Potser escoltaria menys veus externes. El més difícil ha estat mantenir-me fidel al meu instint sense autosabotejar-me. He comès errors, és clar, però gràcies a això sóc qui sóc ara i em sento més forta.

Dius que intentes separar la persona del personatge. Com ho aconsegueixes?

No sé si ho aconsegueixo del tot. El meu nom artístic és el meu nom real, i la meva música sóc jo. La meva psicòloga m'insisteix que he de separar el personal de la feina, però em costa. No puc posar-me una màscara i fingir alguna cosa que no sóc.

De què tracta el teu pròxim EP?

Parla del desencant de l'adultesa primerenca. És aquell moment en què deixes d'idealitzar la joventut i t'adones que la realitat no és com l'imaginaves. També tracta de la nostàlgia. He passat molt de temps lluitant contra ella, però en aquest disc l'he abraçada completament. Crec que la gent connectarà molt amb això.

Com eres a l'adolescència?

Amb sèptum, eyeliner llarg i escoltant Billie Eilish compulsivament. Passava molt de temps en el meu món imaginari. Crec que la imaginació ha estat clau per arribar fins aquí. Sempre he manifestat el que volia i, d'alguna manera, ha funcionat.

Si tornessis a imaginar el futur, com et veus?

Com una dona increïble. Em considero llesta i bona persona, i espero continuar sent-ho. També m'agradaria ser més desinhibida i preocupar-me menys per tot.

T'agradava sortir de festa a l'adolescència?

No gaire. Vaig començar a sortir més quan em vaig mudar a Madrid. Ni tan sols bevia cervesa abans d'això. Crec que les meves primeres copes van ser el 2019.

Si organitzessis el teu propi Nevalia, quins artistes portaries?

Four Tet, Fred Again i Tokororo, sens dubte.

Ets més d'organitzar festes o que t'invitin?

M'encanta organitzar. Sóc capricorn i la producció està en el meu ADN. Encara que de vegades intento relaxar-me, sempre acabo organitzant alguna cosa.

Amb quina cançó tancaries una festa?

Amb alguna d'Amarae o amb 'Massive' de Drake. M'encanta l'electrònica suau i minimalista.

I de les teves?

'La plata' o 'Si me llamas'. Són perfectes per tancar una festa.

Alguna anècdota de festa que puguis explicar?

Cantant 'Nada fue un error' en un karaoke. Va ser en una festa d'aniversari i va ser un moment increïble, superdivertit.

Natalia Lacunza continua evolucionant, trobant l'equilibri entre el seu art i la seva vida personal. El seu pròxim EP promet connectar amb el públic a través de la nostàlgia i la maduresa. Sens dubte, continuarem veient-la brillar.