E-Noticies Els xiulets a Illa i el Barça: el processisme s'agafa a les petites victòries
A manca d'amnistia i referèndum, l'independentisme es consola amb èxits més modestos
Davant la dura realitat que els toca viure dia a dia, els processistes han fet seva aquella màxima que qui no es consola és perquè no vol. Un any i mig després de sostenir el PSOE a Madrid i el PSC a Catalunya, no hi ha ni rastre de l'amnistia ni del finançament singular. I encara menys del referèndum
Salvador Illa és president gràcies al procés | E-Noticies
Però no importa, perquè sempre els quedaran els xiulets a Salvador Illa, el Barça com a nou revulsiu o la batalla judicial de torn. Mentrestant, els partits processistes es van desinflant alhora que la independència perd cada dia més adeptes
En realitat això no té rellevància per a uns partits que sempre han viscut en un univers paral·lel de jugades mestres i gestos simbòlics. Malgrat el fracàs de la seva estratègia de suport als socialistes, continuen venent el seu relat mentre cauen a les enquestes. I a falta d'amnisties i referèndums, cal consolar-se amb qualsevol cosa
El processisme celebra els xiulets a Illa
En les últimes hores, l'independentisme s'ha vantat d'haver xiulat el president de la Generalitat, Salvador Illa, al Palau de la Música. No és la primera vegada, ja que Illa ja va ser xiulat en una diada castellera a Tarragona al crit d''independència'. Sembla que els xiulets a Illa s'han convertit en un nou triomf del processisme
Les xarxes socials s'han omplert de missatges celebrant l'acte i aprofitant per dedicar una nova sèrie d'insults al president. Obliden que Illa és president gràcies precisament al processisme. I que és Illa qui al seu torn està sostenint el processisme a Catalunya
Mentre venen els xiulets a Illa com un triomf de l'independentisme, ERC i Junts continuen sostenint Pedro Sánchez a canvi de res o ben poc. Recentment s'han empassat un nou fracàs de l'oficialitat del català a Europa. I ERC i Junts rebaixen les seves pretensions sobre els traspassos només per anar sobrevivint
El Barça, la nova resistència
La bona temporada culer ha tornat a posar de moda el Barça, i això ha ofert al narcisisme un altre clau roent al qual aferrar-se. El barcelonisme sempre ha anat molt lligat al catalanisme, i l'època daurada del Barça va coincidir amb l'auge del Procés. D'aquí que l'independentisme, ara en hores baixes, vegi la pujada blaugrana com una nova esperança
Això que pot semblar una frivolitat ho ha posat negre sobre blanc un dels tòtems del processisme. Es tracta de l'exvicepresident del Parlament i secretari nacional de l'ANC, Josep Costa
Josep Costa veu en el Barça l'esperança de Catalunya | Parlament
En un article anomenat 'El Barça i la resistència' afirma que "nosaltres no tenim les eines d'un Estat. Però tenim el Barça, que com a difusor de nacionalisme banal té una força que ja voldrien molts imperis"
Costa diu que "estem en un moment de resistència nacional". I que "tenim un país resilient que sempre sap aixecar-se i transmetre a la següent generació un llegat pel qual lluitar". Per això afirma rotundament que "si el Barça viu, viurà Catalunya"
Sempre quedarà Laura Borràs
Si fallen els xiulets a Illa i el Barça, sempre quedarà Laura Borràs. O la batalla judicial de torn que permeti al processisme posar-se la pell del victimisme que acostuma. Aquestes últimes hores el processisme més unilateralista ha tancat files al voltant del seu gran mite, Laura Borràs, per carregar novament contra la justícia espanyola
Tot i que l'estratègia judicial de l'independentisme s'ha demostrat fallida, els processistes insisteixen a seguir per aquest camí. Els seus litigis amb l'Estat tenen cada cop menys ressò tant entre les seves pròpies bases com fora de les nostres fronteres.
Més notícies: