Europa Press El processisme pateix un altre revés judicial a Europa i recorre a la rebequeria.
Josep Costa acusa els jutges de prevaricar després de la seva cinquena derrota als tribunals
Una de les obsessions del processisme sempre va ser que la comunitat internacional donaria suport a la causa catalana davant la tirania espanyola. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha tombat un nou recurs per l'espionatge de Pegasus.
El processisme ha reaccionat acusant els jutges de prevaricar i amenaçant amb anar-se'n amb la música a una altra banda. És a dir, primer acudeixen a Europa per acabar renegant d'Europa quan Europa no els dona la raó.
Josep Costa carrega contra el TEDH perquè no li dona la raó | Parlament
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha declarat inadmissible la demanda de Quim Torra i Josep Costa. Entén que els procediments judicials interns continuen oberts. Segons els jutges europeus, cal esperar a la resolució del Tribunal Constitucional.
És la cinquena derrota judicial de Josep Costa, que tanmateix ha amenaçat amb tornar a presentar una altra demanda. Això sí, també ha carregat contra el tribunal europeu. “Algun dia sabrem què passa allà”, ha deixat anar, però ara mateix no podem confiar que facin justícia”.
“Hi ha altres llocs on defensar els nostres drets”, diu Josep Costa. Una cosa realment curiosa, perquè el processisme sempre va idealitzar el Tribunal Europeu de Drets Humans com un oasi de justícia.
Una humiliació en tota regla
El Tribunal d'Estrasburg ha emès en la seva resolució diverses consideracions que són de sentit comú. Només poden sorprendre a aquells que porten anys vivint en un univers paral·lel. En tot cas, l'acte del jutge és una humiliació per als processistes perquè tomba un per un els seus arguments.
La justícia europea els diu a Costa i Torra que detenir algú per declarar no vulnera cap dret i que la seva va ser una detenció justificada. Els recorda que la seva immunitat no era aplicable, i que les decisions del jutge no eren injustes ni imprevisibles. Resol que la demanda és manifestament infundada, i els jutges la consideren inadmissible per unanimitat.
Quim Torra, i especialment Josep Costa, són l'exemple del fracàs reiterat de l'estratègia judicial del processisme. Un fiasco que s'encarna també en les figures de Gonzalo Boye, Carles Puigdemont i Toni Comín. El pitjor per a ells no és que la justícia europea els hagi donat l'esquena, sinó que les seves batalles judicials ja no interessen a ningú.
Sobretot a l'independentisme, que veu en la guerra judicial una estratègia estèril i un engany més en la traïció de l'elit processista. Una cosa que explica molt bé el distanciament entre els partits i les seves bases.
Més notícies: