Xavier García Albiol, l’inesperat vincle entre el PP i Carles Puigdemont

L'elecció de Xavier García Albiol per presidir el XXI Congrés Nacional del PP no va ser gens ingènua. L'alcalde de Badalona ha fet de contrapès d'Alejandro Fernández en el seu litigi amb Gènova. Com a home proper a Feijóo, Albiol ha defensat la seva estratègia de pactes davant la intransigència de Fernández sobre l'acostament a Junts.

El Congrés del PP, aquest cap de setmana, ha servit per dilucidar l'estratègia d'Alberto Núñez Feijóo per arribar a la Moncloa. Però també ha estat interessant per dirimir la pugna entre els diferents sectors del PP a Catalunya. En aquest sentit, Albiol en surt clarament reforçat.

Albiol guanya pes al PP 

Alejandro Fernández, a qui molts donaven per liquidat quan va plantejar un pols amb Feijóo, no només ha aconseguit seguir al seu lloc. També ha consolidat el seu ascendent amb els seus bons resultats i el creixement de la seva figura al Parlament.

Però Fernández continua sent un outsider dins del PP català, fermament controlat pels homes de Feijóo -Albert García Albiol i Daniel Sirera. Conscient de la seva situació dins del partit, i generós amb l'oportunitat oberta després de la crisi del PSOE, Fernández ha cedit amb el veto a Junts. Tot i que, davant la lògica de guanyadors i perdedors, ell ho ha plantejat com un reflex de la pluralitat i la unió dins del PP.

Amb tot, és inevitable pensar que aquesta unió beneficia el sector feijooista en detriment dels díscols, com Ayuso o Alejandro. A Catalunya es consolida el nucli dur d'Albiol, cosa que es reflecteix en l'entrada a l'executiva nacional de Daniel Sirera i Juan Fernández. 

Puja el 'pressing' Junts

Albiol no perd el temps, i un cop aferma la seva oposició ha fet una crida a Junts per donar suport a la moció de censura. S'ha adreçat al partit per demanar-los que "escoltin els votants del carrer i no els seus interessos". Per si quedaven dubtes, s'ha mostrat partidari d'arribar a acords amb els juntaires en coses puntuals com l'economia.

Al mateix temps, Albiol ha marcat l'exigència de visitar Puigdemont com una línia vermella. L'alcalde de Badalona té clar que el PP no ha d'anar a Waterloo: "És una persona fugida de la justícia", ha recordat, "i si el plantejament és aquest, el PP no ho pot acceptar"

Albiol s'ha convertit de cop en un valuós enllaç entre Alberto Núñez Feijóo i Carles Puigdemont. La negociació continua sent molt complicada, però fonts internes del PP reconeixen que alguna cosa ha canviat els darrers dies. En aquest sentit, la figura d'Albiol pot ser clau per atraure els sectors conservadors de Junts a un gir pragmàtic.

Albiol i Puigdemont, relació cordial

Per començar, Albiol ha passat de ser un polític vilipendiat a Catalunya a un dels alcaldes més ben valorats i que més consens reuneix. Fins i tot molts independentistes reconeixen votar Albiol en la intimitat. En el context actual, molts veuen en ell un model d'èxit de la restauració de l'ordre a la Catalunya postprocessista.

La seva figura ha arribat a transcendir les sigles del PP, i això li genera simpaties en sectors de Junts limítrofs amb Aliança Catalana. En aquest sentit, la seva figura desperta més simpaties a Junts que Alejandro Fernández. Ell mateix ha reconegut que parla amb molts dirigents de Junts, amb qui té una bona relació i amb qui es pot parlar.

En segon lloc, i encara més important, Albiol manté una relació cordial i de respecte amb Carles Puigdemont. El mateix Albiol ha reconegut que va coincidir amb ell al Parlament Europeu fa uns mesos i van parlar "de manera molt correcta"

Ara prenen sentit aquelles paraules de Carles Puigdemont quan, just després de les municipals de 2023, va elogiar la tasca d'Albiol a Badalona. El discurs d'Albiol i de l'actual Junts en immigració i seguretat no es diferencia tant. I això genera una certa proximitat entre tots dos. 

Per a Junts, Albiol és al PP el mateix que Zapatero al PSOE. L'alcalde de Badalona exerceix d'enllaç entre PP i Junts de la mateixa manera que Zapatero afavoreix l'entesa entre socialistes i independentistes. La seva emergència en un moment com aquest pot ser clau perquè les posicions que semblaven irreconciliables comencin a poc a poc a acostar-se.