Waterloo dona carbasses a Feijóo i reforça el seu idil·li amb Pedro Sánchez

Després de l’últim escàndol del PSOE, Alberto Núñez Feijóo va sorgir ahir amb la proposta d’una moció de censura contra Pedro Sánchez. El primer a respondre va ser Gabriel Rufián, que com era d’esperar va donar un ‘no’ rotund. Faltava per conèixer la posició de Junts, que després d’hores de silenci va respondre també de manera negativa.

Va ser el secretari general del partit, Jordi Turull, qui va dir que Feijóo ha d’estar “com una regadora” per demanar això després de la seva ofensiva contra el català a Europa. Una mica el mateix que va venir a dir Rufián. A E-Notícies ja vam advertir aquest dimecres que la batalla pel català a la UE havia deixat Carles Puigdemont sense més alternativa que morir amb Pedro Sánchez.

Era, per tant, previsible que tant ERC com Junts rebutgessin la proposta. Tots dos partits han rebaixat la tensió amb el PSOE en les últimes setmanes. Necessiten una certa estabilitat i mantenir viu Sánchez per aconseguir l’amnistia i els compromisos que queden per complir.

Amb el ‘no’ a Feijóo, Waterloo confirma que està disposat a sotmetre’s al PSOE passi el que passi fins al final. De fet, el més cridaner de tot això no ha estat el rebuig de la moció de censura, sinó l’absoluta manca de crítica dels partits processistes al PSOE. Fins al punt que fins i tot Yolanda Díaz ha estat més dura amb Pedro Sánchez que Rufián i Turull.

Junts queda atrapat en el bloc sanchista

Com ja vam avançar ahir, els partits processistes es preparen ara per negociar l’aprovació dels pressupostos l’any que ve. En les últimes setmanes s’han enrocat els dos blocs -PP i Vox, d’una banda, i Gobierno i els seus socis, de l’altra. I el més important, s’han tancat les portes per a possibles fugues d’un bloc a l’altre.

Carles Puigdemont ha quedat atrapat en el bloc sanchista i ja no té marxa enrere. Continuarà votant amb el PP mesures econòmiques, migratòries i energètiques. Però al mateix temps continuarà sostenint un Gobierno en ruïnes arrossegat per una esquerra decadent.

És el preu d’una estratègia erràtica que no té en compte l’acció legislativa sinó els interessos tàctics de partit. En aquest cas, la pròpia salvació del projecte polític de Puigdemont. Fa la sensació que tot el que fa Puigdemont va orientat a aconseguir l’amnistia.

El major temor de Waterloo és que Pedro Sánchez convoqui eleccions l’estiu que ve sense haver complert els seus compromisos. Per això Puigdemont necessita continuar sent un aliat fidel de Pedro Sánchez. Un cop hagi obtingut l’amnistia, podrà desfer-se dels socialistes per afrontar la seva carrera cap a la presidència de la Generalitat.