El victimisme de Junts, ara contra Europa

Una de les notes distintives del processisme polític és el victimisme. Sense perjudici dels cops que han rebut per l'exercici d'una activitat com la política, tant Junts com ERC s'han destacat per culpar l'àrbitre diverses vegades. Un àrbitre que, en el cas de la política, pot ser inexistent.

En un primer moment, això mobilitzava i vivificava el seu electorat. La cronificació del dia de la marmota, però, va portar aquest mateix electorat al desengany. Perquè, certament, quan no és la justícia espanyola, és l'europea, o el PSOE, o el deep-state, entre altres factors.

Només cal anar a les publicacions en xarxes socials d'algú com l'expresident Puigdemont per comprovar aquest desengany. Gairebé de manera instantània, un missatge de l'expresident s'omple de comentaris d'usuaris indepes que el recriminen no haver anat a fons quan es va tenir l'oportunitat.

En qualsevol cas, a Junts no cessen en la seva actitud i alcen la veu quan ho consideren oportú per a més glòria del relat. La setmana passada, per exemple, va ser per denunciar un “cop d'estat híbrid” a Espanya. I, aquesta setmana, per lamentar-se que el Parlament Europeu li hagi pres l'escó a Toni Comín quan el més probable és que la justícia els ho acabi donant.

En un ris del ris, Junts ha posat el crit al cel per una situació que coneixen i han viscut.

L'escó de Comín

Ahir, l'únic eurodiputat de Junts, Toni Comín, no va poder ser a la sessió del Parlament Europeu. La presidenta de la cambra, Roberta Metsola (PPE), no va atorgar l'escó a Comín perquè el seu nom no era a la llista que la Junta Electoral Central li va remetre des d'Espanya. La raó perquè no figuri a la llista és que Comín no va anar a Madrid per jurar la Constitució i evitar així ser detingut.

Sabent que això passaria, Comín va presentar mesures cautelaríssimes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La resposta del tribunal, però, no ha arribat a temps. I, si no ho ha fet, és perquè el mateix Comín no ha presentat la denúncia davant del Tribunal General.

El motiu? Que el Tribunal General encara ha de resoldre una demanda de Junts contra l'expresident Tajani per exactament la mateixa qüestió. I és aquí on és el fons de l'assumpte. La demanda que ara fan des de Junts és idèntica a la que van fer el 2019 per la mateixa qüestió.

Fins al punt que la justícia europea els va donar la raó - a Junqueras, en realitat - i va considerar que tant Puigdemont com Comín tenien dret a recollir l'acta com a eurodiputats. De fet, el mateix Comín ha dit en xarxes socials que “confiem que en les properes setmanes ens donaran la raó seguint la seva pròpia jurisprudència”

La Doctrina Junqueras

A quina jurisprudència es refereix Comín? A la coneguda com a “Doctrina Junqueras”. L'origen d'aquesta jurisprudència és llarg i complex. Però, en essència, és una decisió de la justícia europea que diu que una persona gaudeix d'immunitat com a eurodiputat des del moment en què és escollit com a tal.

Això va portar el llavors president del Parlament Europeu, David Sassoli, a aixecar la prohibició d'accedir al parlament que hi havia contra Puigdemont i Comín.

Com que és públic i notori, tots dos van poder exercir els seus drets polítics des de l'escó i gaudir de la corresponent immunitat parlamentària. De passada, apuntar-se un gol contra el jutge Llarena.

"L'Estat espanyol"

Però això no ha estat cap obstacle perquè els dos protagonistes (també Laura Borràs) s'hagin mostrat molt indignats a les xarxes socials. De passada, han reforçat el relat processista i també el descrèdit que pateixen molts votants nacionalistes.

L'expresident Puigdemont, per exemple, ha denunciat aquesta situació amb paraules molt gruixudes i també ha teoritzat sobre les causes.

Segons ha explicat a les xarxes socials, “això té un culpable: l'Estat espanyol. Espanyolitzar les institucions europees ha estat funest per al projecte europeu. Les conseqüències de la trencadissa són enormes, en termes de descrèdit i d'inseguretat jurídica”.

Per la seva banda, Laura Borràs ha parlat "d'anormalitat democràtica” i que 443.275 votants no tinguin “el seu representant polític”. Tot i que ella mateixa ha afegit que “sabem que serà corregida perquè hi ha el precedent de fa cinc anys”:

Durant les properes setmanes, la justícia europea resoldrà la qüestió tenint present la jurisprudència del 2019. Sigui com sigui, a Junts hauran de ser escrupolosos per evitar que el relat de la justícia europea els caigui com li va caure a l'expresident Artur Mas.