Derrota judicial d'Artur Mas a Europa sobre la suposada vulneració dels seus drets

Punt i final a la batalla judicial d'Artur Mas contra l'Estat espanyol que va acusar d'haver vulnerat els seus drets fonamentals. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat aquest dijous la demanda interposada per l'expresident de la Generalitat, que ha renunciat a seguir el procediment judicial. Artur Mas va denunciar la vulneració dels seus drets fonamentals arran de la condemna del Tribunal Constitucional per desobediència i per haver organitzat la consulta independentista del 9-N, el 2014.

Recordem, Artur Mas va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un delicte de desobediència, pena que va ser rebaixada a tretze mesos pel Tribunal Suprem. L'expresident va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional, que el va rebutjar sense haver-lo admès a tràmit. Això va portar Artur Mas a presentar una demanda davant del tribunal europeu per una presumpta vulneració del Conveni Europeu de Drets Humans.

L'òrgan va requerir fins a dues vegades que el demandant presentés les seves al·legacions, però la defensa de l'expresident va fer cas omís. El tribunal entén que es desentén així de la causa i, sense entrar a fons en la qüestió, desestima la demanda posant fi així a la causa. Aquest nou revés de la justícia deixa en evidència Artur Mas i tot l'entramat processista que va basar en la batalla judicial bona part de la seva estratègia per internacionalitzar el conflicte i deslegitimar l'Estat espanyol.

Què diu la justícia europea

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, va ser condemnat pel TSJC per inhibir-se davant la celebració de la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. El tribunal el va condemnar per no haver fet res per suspendre o paralitzar la consulta, malgrat tenir ple coneixement de la prohibició del Constitucional. Així, els jutges van estimar que el llavors president de la Generalitat “va pervertir els principis bàsics de la democràcia per a la convivència pacífica”.

Tot i això, Artur Mas ha al·legat que la comunicació del Tribunal Constitucional no era prou precisa sobre la prohibició de realitzar la consulta. El cas va acabar al Tribunal d'Estrasburg, ja que l'expresident entenia que se n'havien vulnerat els drets fonamentals. El principal intèrpret del Conveni Europeu sobre Drets Humans s'havia de pronunciar en última instància sobre el compliment del requisit de claredat per part de la justícia espanyola.

El Conveni Europeu de Drets Humans estableix que “ningú no podrà ser condemnat per una acció o una omissió que no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional”. També recull que "no podrà ser imposada una pena més greu que l'aplicable en el moment en què la infracció hagi estat comesa". A més, l'expresident va plantejar a la justícia europea la inadequació del delicte imposat pel Constitucional, ja que dubtava si podia tenir un caràcter penal.

Pendent de l´amnistia

El procediment iniciat per Artur Mas mor amb la desestimació de la justícia europea, però li queda una última bala a la recambra. A més d'aquesta condemna, Artur Mas també va ser condemnat pel Tribunal de Comptes a pagar 4,9 milions d'euros per l'organització de la consulta del 9-N amb diners públics. Així mateix, és entre els 35 acusats de la celebració de l'1-O i l'acció exterior del Govern.

Però tot això quedarà gens amb l'aprovació de l'amnistia, a la qual entre d'altres també es podrà acollir l'expresident Artur Mas. L'amnistia suposarà l'exoneració de totes les condemnes, motiu pel qual aquesta darrera decisió del TEDH no té rellevància. Un motiu que podria explicar la passivitat de la representació de l'expresident davant del requeriment per respondre les qüestions del tribunal.