Carles Puigdemont denuncia que 'hi ha un cop d'estat' a Espanya

La situació política a Espanya és tan variada que de tant en tant es donen aliances cridaneres. Això és el que ha passat ara entre Pablo Iglesias, exvicepresident d'Espanya, i Carles Puigdemont, expresident de Catalunya.

I és que ja és un patró habitual que persones que han disposat del poder polític en les seves màximes instàncies denunciïn tota mena d'indefensions. Sense anar més lluny, el Presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, que per definició controla el Gobierno, denuncia cada dia ser atacat per un grup o un altre.

Per norma general, es denuncia l'existència d'un Estat paral·lel o d'un Estat dins de l'Estat, les famoses "clavegueres". Allà dins, es diu (l'expresident Puigdemont ho remarca cada vegada que en té ocasió), hi caben des de periodistes fins a jutges i passant per empresaris. És a dir, tothom.

A partir d'aquí, cadascú s'aferra a la seva necessitat particular: l'exvicepresident Iglesias, per exemple, es focalitza a la premsa (des de la premsa) i l'expresident Puigdemont als jutges (que aplicaran la llei que ell ha negociat amb el president Sánchez).

"Cop d'Estat híbrid"

El cas és que l'expresident Puigdemont ha publicat un dels seus llargs missatges en xarxes socials. I ho ha fet com a resposta o comentari a un editorial de Pablo Iglesias al seu diari digital, Diario.red. Tots dos venen a dir que l'Estat espanyol està podrit a dins i que ells han estat les seves il·lustres víctimes.

"Fa temps que a Espanya hi ha una mena de cop d'estat híbrid", comença per dir Puigdemont. Segons explica, els resultats d'aquest “cop d'estat híbrid” són idèntics als d‟un cop d'estat tradicional, encara que més subtils.

“Com que visiblement no són guàrdies civils entrant al Congrés amb la metralleta a la mà, el cop d'estat no és percebut com a tal. Però el resultat és el mateix: subvertir les decisions del Parlament, intervenir el funcionament de les institucions de l'Estat”, diu.

El motiu de fons per a això, conclou l'expresident, és la mediocritat de la societat civil. “Com que el context social i polític no és exigent en termes de drets fonamentals i llibertats com ho havia estat en el passat, els colpistes actuen desbocats. El creixement de la intolerància i l'autoritarisme els empara i els anima”.

Una llei feta a mida

Qualsevol que segueixi l'activitat de Puigdemont sabrà que aquesta mena de denúncies i reivindicacions són habituals. Cosa que explica que siguin cada vegada més desoïdes, fins i tot pels mateixos votants nacionalistes.

I és que són molts els que no entenen que Puigdemont denunciï de manera constant a "l'Estat espanyol" al mateix temps que ha entrat a formar-ne part fins al fons. Sense anar més lluny, va ser ell mateix el que va dir en una entrevista al diari Ara que “Pedro Sánchez no serà primer ministre amb els vots de Junts”.

En aquest cas en particular, el missatge de Puigdemont arriba poc després que la mateixa Audiència Nacional (AN) obligués el jutge García-Castellón a arxivar part de la causa del Tsunami. De fet, ha estat la Sala Penal de l'AN - presidida pel també polèmic jutge Alfonso Guevara - la que ha donat la raó a la secretària nacional de Moviments Socials d'ERC, Marta Molina, que va adduir defectes de procediment.

Així mateix, el fiscal general designat pel Presidente del Gobierno que, al seu torn, Puigdemont va posar a Moncloa, va donar ordre directa a la fiscalia d'amnistiar tots els delictes imputats a l'expresident. És a dir, que el màxim responsable del Ministeri Públic de l'Estat espanyol ha portat explícitament la contrària als fiscals del Tribunal Suprem per aplicar així la llei d'amnistia.

Finalment, la llei d'amnistia s'ha redactat amb l'objectiu evident que els recursos arribin fins al Tribunal Constitucional, més favorable en aquest moment al PSOE. En qualsevol cas, si al final arriben fins a la justícia europea, la defensa de Puigdemont haurà de prendre nota del que li va passar a un altre expresident català, Artur Mas, i no oblidar-se dels terminis. S'hi juguen ni més ni menys que el relat.