La trampa del padró universal i les seves conseqüències: la lliçó de Calella

En les últimes hores s'han viralitzatles imatges de treballadors de les obres del Camp Nou enzarzats en una baralla monumental a l'hotel on estan allotjats. Ha passat a Calella, on l'alcalde Marc Buch s'ha negat a empadronar 200 dels 1.300 operaris que acull la localitat. Ara estan sortint a la llum els problemes de convivència que genera la seva presència als hotels Esplai i Bon Repòs.

Segons una informació d'El Caso, des de març de 2024 la policia ha registrat més de 25 actuacions per baralles, furts i desordres públics. El més greu, una denúncia per assetjament sexual a una treballadora, i un robatori amb violència en una cafeteria.

L'empresa turca Limak, que fa els treballs de renovació del Camp Nou, va demanar a l'alcalde de la localitat que facilités el padró als treballadors extracomunitaris (gitanos, armenis i kosovars). La majoria dels seus treballadors són del nord d'Àfrica o d'Europa de l'Est. L'alcalde va argumentar que aquestes persones ja tenen un visat que els garanteix la cobertura mèdica.

Seguretat i serveis públics

Marc Buch fa temps que reivindica una observança més estricta del padró per raons de seguretat i sostenibilitat dels serveis públics. Les imatges de la batalla campal al balcó d'un hotel donen la raó a l'alcalde. Qui en pateix les conseqüències són els veïns.

De fet, la mateixa empresa reconeix que hi ha problemes d'inseguretat i incivisme derivats del "xoc entre diferents països i cultures". Sense anar més lluny, també es van viralitzar diversos vídeos de baralles entre treballadors dins de les obres del Camp Nou. L'últim incident ha passat a Calella, una localitat molt tensionada per l'alta concentració migratòria i els problemes d'inseguretat.

L'alcalde tem que l'empadronament d'aquestes 200 persones obri la porta al registre dels 1.300 que hi ha al municipi. Això portaria els serveis públics del municipi al límit del col·lapse, segons l'ajuntament. El cas de Calella reflecteix la trampa del padró universal.

Marc Buch davant el bonisme

Entitats socials i partits de l'esquerra van promoure recentment al Parlament un pacte nacional de l'empadronament. Volen obligar els ajuntaments a empadronar per llei encara que els sol·licitants no compleixin els requisits. Argumenten que el padró és la porta d'entrada als serveis públics, i negar-lo implica alinear-se amb l'extrema dreta.

Els incidents de Calella han posat en evidència la distància entre el relat bonista i la realitat, que sovint pateix el ciutadà de peu. Demostra que el padró universal condemna els ajuntaments a més descontrol en la seguretat i la gestió dels serveis. Revela que la posició de Marc Buch, malgrat la demonització, obeeix al sentit comú.

Un exemple del bonisme és Calella En Comú, que ha acusat l'alcalde de Calella de "resistència tradicional a empadronar ciutadans estrangers". Els Comuns diuen que "han de ser empadronats amb independència d'on visquin, ja sigui en una cova o en una cabana". A més, diuen que un hotel és una "residència col·lectiva" on es pot empadronar sense problemes.