El Suprem confirma la condemna de 4 anys de presó a Laura Borràs per corrupció

El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna per corrupció a Laura Borràs, expresidenta del Parlament de Catalunya i expresidenta de Junts. Aquesta condemna estableix que haurà de complir una pena de 4 anys i mig de presó. També inclou 13 anys d'inhabilitació i una multa de 36.000 euros, després de ser declarada culpable de diversos delictes relacionats amb la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre 2013 i 2018.

Borràs va ser condemnada per prevaricació administrativa, falsedat documental i per induir a la comissió de falsedat en documents mercantils. La seva implicació es va centrar en l'adjudicació irregular de la creació del portal web de la ILC, un projecte valorat en 335.700 euros. A través de 18 contractes menors, Borràs va facilitar aquesta contractació a un conegut. Un fet que va constituir un acte de manipulació i falsedat en els procediments legals i administratius.

En la seva defensa, Borràs havia sol·licitat que s'apliqués la llei d'Amnistia aprovada al juny de 2024. No obstant això, el Tribunal Suprem va desestimar aquest recurs. I és que ha al·legat que els delictes de prevaricació i falsedat en els quals està implicada no tenen vincle amb el procés. La defensa argumentava que els fets eren de caràcter polític, però la cort va subratllar que la naturalesa dels delictes era d'índole administrativa i no tenia relació amb la política catalana.

El TSJC haurà d'executar ara la pena

Aquesta sentència es produeix després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja hagués dictat una sentència condemnatòria el 2023, que ara queda confirmada pel tribunal superior. Serà el mateix tribunal el que, ara, haurà d'executar la pena i ordenar l'ingrés a presó de la dirigent de Junts. No obstant això, Laura Borràs manté la possibilitat de recórrer la decisió davant el Tribunal Constitucional, cosa que podria suspendre temporalment la pena fins a la resolució final del recurs.

Una de les qüestions més comentades en la sentència és la proposta d'indult parcial que va plantejar el TSJC en la seva sentència. El tribunal havia assenyalat que la pena imposada pels delictes de falsedat documental resultava desproporcionada. Això va obrir la porta a un possible indult parcial. Aquesta mesura es justifica pel fet que el legislador havia establert una sanció especialment severa per a aquest tipus de delictes, sense considerar adequadament el seu context.

El cas de Laura Borràs continua sent rellevant, no només per la seva condemna, sinó també per la figura política que representa. L'expresidenta del Parlament, que va ser una de les líders més visibles del procés independentista català, s'enfronta ara a les conseqüències d'una sèrie d'irregularitats administratives que van ocórrer durant el seu temps al capdavant de la ILC.

La decisió del Tribunal Suprem posa fi, per ara, a una fase del procés judicial, però encara queda pendent la resolució dels recursos que pugui presentar Borràs. L'exdirigent de Junts ha mantingut la seva postura política al llarg del judici, però ara haurà d'enfrontar-se a les conseqüències legals dels seus actes en la gestió pública.