La solució del Govern per millorar el nivell a les escoles: demanar diners a l’Estat

El sistema educatiu català travessa un dels seus moments més crítics, amb resultats preocupants en competències clau com la comprensió lectora. Arran d’aquests desastrosos resultats, la Generalitat ha optat ara per sol·licitar a l’Estat central més finançament. En concret, el Govern ha demanat un augment en la dotació del Programa de Reforç de la Competència Lectora.

La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha explicat que la Generalitat busca una major assignació de recursos per a aquest programa. La consellera parla de tenir en compte la “singularitat del model educatiu i lingüístic català”. El Departament d’Educació ha insistit que la dotació actual, que ascendeix a 10,2 milions d’euros per a tot l’Estat, no és suficient per abordar els problemes que afronta Catalunya en matèria educativa.

Les dades revelades per l’informe PISA 2023 han deixat en evidència que Catalunya es troba a la cua pel que fa a comprensió lectora. Els adolescents catalans van obtenir una valoració mitjana de 462 punts en lectura, davant dels 500 punts registrats el 2015. Aquesta caiguda ha estat complementada per altres estudis. Aquí hi ha, per exemple, el PIRLS, que situa Catalunya entre les regions amb els pitjors resultats en comprensió lectora a nivell estatal.

Diners, però no debat

Malgrat aquesta nova mesura purament financera del Govern, el debat sobre el sistema educatiu i el seu model pedagògic es manté intacte. De fet, l’expressió de “singularitat del model educatiu i lingüístic català” és un eufemisme per referir-se a un dels reptes bàsics de l’educació catalana. Ens referim, és clar, a l’alt percentatge d’alumnes estrangers acabats d’arribar a les aules.

Com en tantes altres matèries, aquest és un dels factors que expliquen la tensió de molts serveis públics a Catalunya. Sense anar més lluny, fa unes setmanes era notícia que Catalunya havia de gestionar l’arribada de 9.000 nous alumnes cada mes. Tenint en compte que molts d’aquests joves no parlen espanyol o català, els resultats en comprensió lectora s’expliquen per si mateixos.

Davant d’això, diverses figures de l’òrbita progressista van voler desdibuixar el debat dient que tots aquests nous alumnes eren simples canvis de matrícula entre escoles (matrícula viva). Això va resultar ser una clara ‘fake news’ que E-Notícies va constatar. La raó és tan simple com que el Departament d’Educació va afirmar no saber quin % d’alumnes autòctons o estrangers s’acullen a la matrícula viva.