Situació insostenible dins d'ERC: la guerra interna puja de to

La guerra interna a ERC va camí a ser un dels grans vodevils de la política catalana. La situació està arribant a límits elevats i encara falten cinc mesos per al congrés extraordinari que ha de decidir qui es queda al capdavant del partit. I, mentre volen les punyalades, la formació ha de decidir si dona suport a la investidura de Salvador Illa i si entren a formar part del govern municipal de Barcelona.

ERC està enfrontada en dues faccions. Una, la d'un Oriol Junqueras cada cop més acorralat i que aspira a ser reelegit president del partit al novembre. Al seu costat ja només hi queden uns quants dirigents com Gabriel Rufián o Joan Ignasi Elena.

A l'altra banda del ring, el sector de Marta Rovira, que compta amb el suport de gran part de la direcció (Pere Aragonès, Marta Vilalta, Laura Vilagrà, Raquel Sans, Roger Torrent…) i que té com a objectiu que Junqueras no torni a comandar el partit.

El circ dins d'ERC

L'espectacle està tenint fins i tot aires de comèdia. Com, per exemple, escoltar Oriol Junqueras demanar que el debat intern no es tingui en públic ni als mitjans de comunicació. On ho va dir? En una entrevista a un mitjà de comunicació. L'acudit s'explica sol.

També participa de la comèdia Marta Rovira. Ahir publicava un tuit rient-se d'alguns titulars de la premsa que l'acusaven de promoure el manifest contra Junqueras que ja han signat gairebé 800 dirigents i exdirigents de la formació.

Seria creïble si no fos perquè tothom sap que ha estat exactament així. Porta temps movent els fils dins de la formació i el manifest antijunquerista no és una excepció. Però Rovira es fa la mosqueta morta com si no anés amb ella la cosa.

Per no parlar que gairebé tota la direcció, seguint ordres de Marta Rovira, aposti per renovar la cúpula vestint-se així de “crítics”. Si fan cas a allò que ells mateixos demanen, no quedarà absolutament ningú per dirigir la formació. I, mentre demanen canvis al capdavant d'ERC, també treballen per preparar una candidatura alternativa a Junqueras per al novembre que ve. Surrealista és poc.

I és que el pla de Marta Rovira és clar. Evitar de totes totes que Oriol Junqueras no sigui novament president d'ERC. Per això fins i tot li hauria ofert renunciar a presidir el partit a canvi de deixar-lo postular com a candidat a la Generalitat (quan pugui), publicava ahir La Vanguardia.

Una oferta que, lògicament, Junqueras ja hauria rebutjat. Està el panorama com per confiar en la paraula del sector que t'ha fet un desafiament públicament i que, al cap i a la fi, acabaria imposant-se al proper congrés.

Mentre que els dirigents d'ERC alimenten aquest espectacle, les bases miren atònites el circ que tenen muntat els dos sectors. Molts militants han alçat la veu per demanar discreció i recordar que les batalles internes s'han de solucionar, com indica el seu nom, internament i no en públic.

Com s'acabarà la guerra? Ningú no ho sap i encara queden cinc mesos per al determinant congrés extraordinari. Quelcom que assegura que la batalla entre els dos sectors encara té molts capítols per oferir-nos en les properes setmanes. I, a tot això, veurem com afecta aquesta guerra a les negociacions amb el PSC per investir Salvador Illa. Però si el 12-M ERC va perdre 12 diputats quedant-se en 20, molts veuen com un suïcidi tornar a anar a eleccions amb aquest panorama dins del partit.