E-Noticies La Catalunya antimonàrquica, de capa caiguda
Les concentracions contra el rei han perdut força fins a quedar reduïdes a una cosa folklòrica
El X aniversari de la proclamació del rei Felip VI ha passat inadvertit a Catalunya. Les enquestes diuen que els catalans, juntament amb els bascos, continuen sent els únics a tot l'Estat que rebutgen la monarquia. Però hi ha una altra dada curiosa: Catalunya és la comunitat per on més s'ha passejat el monarca aquest darrer any, i gairebé sense aldarulls.
Les darreres concentracions han punxat | Europa Press, E-Noticies
Això indica que alguna cosa està canviant a Catalunya, on l'odi a la monarquia ja no aixeca les passions abans. Forma part de l'esgotament i desmobilització de la societat catalana després de deu llargs anys de Procés. Això també explica la punxada de les últimes convocatòries antimonàrquiques a Catalunya, reservades ja només a un grapat de militants radicals sense influència en les masses.
Per què odien la monarquia
El sentiment antimonàrquic ha estat des de sempre un dels principals motors del nacionalisme català. El catalanisme polític identifica Espanya amb la forma tirànica de la monarquia, d'on emanen les institucions heretades del franquisme la missió de les quals és salvaguardar la unitat de l'Estat i mantenir subjugades les nacions històriques. El seu oposat seria Catalunya, assimilada a una república com a font de la democràcia.
Aquest ideari va sedimentar durant anys l'odi a la monarquia, fins a trobar el seu cim al famós discurs de Felip VI el 3 d'octubre del 2017.
Allò va marcar un abans i un després, i va desencadenar una onada d'indignació amb violentes protestes de carrer i la crema de fotos del rei. El descarrilament del procés i la desmobilització social van afavorir una rebaixa de la tensió que ha convergit amb el procés de renovació de la monarquia (Leonor) i del seu apropament a Catalunya per cicatritzar ferides.
Cap a la normalització
El descens de l'hostilitat als carrers ha paral·lel a una rebaixa de la tensió institucional. Polítics com Quim Torra, Ada Colau i Pere Aragonès van contribuir al boicot antimonàrquic els anys durs del procés. La substitució d'aquests líders per altres com Jaume Collboni a l'ajuntament i (potser) Salvador Illa a la Generalitat permet aquesta transició dolça cap al respecte institucional.
El restabliment de les relacions amb la monarquia ve recolzat també per entitats de la societat civil. Com a Empresaris de Catalunya, una organització d'empresaris catalans que advoca per l'estabilitat institucional i el respecte a la legalitat. L'entitat va fer públic ahir un comunicat de suport a la Corona amb motiu de l'aniversari de la proclamació de Felip VI.
Futur esperançador
En el procés d'acostament també té a veure la renovació que està duent a terme la Casa Reial amb la figura de Leonor. El seu domini del català li ha fet guanyar més simpaties entre els catalans, i el més important, la 'leonormania' ha aconseguit atreure els joves a la institució garantint així una major afecció en els propers anys. Això alimenta l'esperança que en el futur el sentiment antimonàrquic a Catalunya anirà desapareixent.
Leonor, el temor dels processistes | Europa Press, E-Noticies
A Zarzuela creuen que el paper de Felip VI està amortitzat, ja que no només va contribuir a tancar la crisi democràtica del 2017 sinó que ho ha fet superant la crisi de credibilitat de la institució a la Catalunya rebel.
Les expressions antimonàrquiques a Catalunya es redueixen a algunes modestes concentracions a Girona de tints més istriònics que una altra cosa. A més, els antimonàrquics no només han perdut la capacitat de mobilització sinó també certa autoritat moral en els arguments. La Generalitat va destinar 98,6 milions d'euros per a despesa exterior en els darrers pressupostos, 11 vegades més que els 8,4 milions destinats a la Casa Reial a Espanya.
Més notícies: