S'agreuja la crisi a ERC després de la polèmica dels cartells d'Ernest Maragall

La guerra interna a ERC puja de to. I de quina manera. La polèmica sobre la campanya de desprestigi contra Ernest Maragall impulsada des de dins de la formació i ocultada per una part de la cúpula republicana ha fet esclatar un partit al qual se li acumulen els problemes.

Ja no només pel fet que alguns dirigents intentessin tapar l'escàndol d'aquesta campanya contra un dels seus. Sinó perquè aquesta polèmica ha destapat una trama dins d'ERC en què hi havia un sector que apostava per la guerra bruta per desprestigiar rivals interns. Es tracta d'una mena d'estructura paral·lela, anomenada 'La B', formada per diversos dirigents i que, a més, utilitzaven una empresa afí a Esquerra, anomenada Relevance, per pagar factures als joves militants que s'encarregaven d'aquest joc brut contra rivals polítics.

Tot plegat ha provocat que la guerra interna al partit liderat ara per Marta Rovira estigui arribant a una situació totalment insostenible. I tot això se suma als problemes ja coneguts que té actualment la cúpula de republicans: el dilema sobre si investir Salvador Illa, el de pactar amb Jaume Collboni i la preparació d'una candidatura per competir contra Oriol Junqueras al congrés extraordinari que celebrarà el partit el 30 de novembre i en el qual es decidirà la propera direcció de la formació.

Es trenca el sector afí a Marta Rovira

Les informacions publicades ahir sobre la campanya contra Ernest Maragall i sobre l'existència d'una estructura paral·lela per destruir rivals polítics utilitzant la guerra bruta ha deixat el sector rovirista en una situació delicada.

El sector liderat per Marta Rovira havia venut una aparent unitat a la cúpula del partit contra Oriol Junqueras. Van ser gairebé 1.000 els dirigents i exdirigents republicans que es van unir en un front comú per demanar a l'exvicepresident de la Generalitat que no optés a la reelecció.

Tot i això, tota la trama destapada aquest dilluns representa la ruptura d'aquesta aparent unitat. Dirigents com Jordi Orobitg (exdiputat al Parlament), Miquel Pueyo (exalcalde de Lleida), Pau Ricomà (exalcalde de Tarragona) o Rafa Cuenca (regidor a Manlleu), tots ells signants del manifest 'antijunqueras' impulsat pel sector rovirista, van esclatar ahir davant de les informacions publicades, demanant depurar responsabilitats. Responsabilitats a qui? Doncs sense anomenar-los, sembla clar que dos dels assenyalats són Sergi Sabrià i Marc Colomer, responsables de comunicació del partit… i també signants del manifest promogut pel rovirisme.

El sector Junqueras va amb tot a la guerra

Mentrestant, el sector Junqueras no ha tardat tampoc a anar amb tot a la guerra contra aquesta trama. Joan Tardà (exdiputat al Congrés), Joan Coronas (regidor a l'Ajuntament de Barcelona) o Jose Rodríguez 'Trinitro' (exdiputat al Parlament), que no van signar el manifest, també van alçar la veu contra aquesta estructura paral·lela anomenada 'La B'.

Especialment dur va ser Joan Tardà, que va assegurar que “als militants del Consell Nacional mai se'ns va informar” del cas i va demanar als responsables “dir per què ho van amagar”, que es “depurin responsabilitats” i que “demanin perdó si estimen a ERC”. “Els militants no mereixem passar aquesta vergonya”, va afirmar després de titllar aquesta trama d'“atemptat contra el nostre partit”.

Mentrestant, Oriol Junqueras nega que ell sabés res sobre tots aquests assumptes. “Com a president d'ERC fins al 10 de juny passat, no he tingut cap informació sobre aquestes pràctiques. Estic sorprès i decebut. No he tingut mai coneixement sobre els fets que s'han fet públics”, remarcava l'exlíder dels republicans.

Tot i això, la cúpula d'Esquerra ha volgut deixar clar que tant Junqueras com Marta Rovira sí que sabien des de feia temps tot el que estava succeint dins de la formació. Va ser Raquel Sans la que ho va afirmar, una de les dirigents destacades del sector rovirista. En tot cas, l'explosió de la polèmica també deixa a Junqueras en una situació complexa: si coneixia la trama, està mentint; i si no la coneixia, queda en entredit la seva funció com a president (ja que no sabia què passava dins de la formació que presidia).

Així doncs, el panorama d'ERC queda d'allò més enfangat. Amb el poder a les mans per forçar o no noves eleccions, en ple debat sobre si entrar o no al govern de Barcelona de Jaume Collboni i amb un proper congrés extraordinari per decidir una nova direcció en plena batalla interna, les punyalades estan a l'ordre del dia en una Esquerra a la qual se li acumulen els incendis.