Europa Press Sánchez es prepara per governar sense pressupostos i ERC i Junts es freguen les mans
El processisme vol un Gobierno feble, però alhora no té més remei que mantenir-lo amb vida
Pedro Sánchez ha començat aquest curs polític deixant clar que no tindrà pressupostos. En la seva primera entrevista del curs, el president defensa que seguirà amb el seu full de ruta i que unes eleccions només paralitzarien el país. Aquesta postura converteix ERC i Junts en dos beneficiats d’un Executiu que s’afebleix sense trencar-se.
Amb el joc curt que el caracteritza, Sánchez es prepara per gestionar el dia a dia amb els recursos actuals, prioritzant els fons europeus i els compromisos ja en marxa. L’estratègia és mantenir un Gobierno operatiu, encara que limitat, mentre evita la confrontació directa amb els seus socis independentistes.
El Gobierno busca resistir | Europa Press
Un Govern feble, útil per al processisme
Des que el ‘sanchisme’ marca el compàs, ERC i Junts han après a mesurar els seus moviments. No busquen tombar l’Executiu "espanyol", sinó aprofitar la seva fragilitat per pressionar en cada negociació particular. La no aprovació dels pressupostos, per exemple, permet al bloc processista marcar l’agenda sense assumir responsabilitats plenes.
Junts, per exemple, s’ha abstingut recentment en la votació sobre la compareixença de Sánchez al Congrés. Un gest calculat que evita un conflicte obert i manté la tensió controlada. ERC, per la seva banda, segueix pressionant pel finançament singular i el traspàs de competències com Rodalies, vinculant les seves demandes a l’estabilitat de la Generalitat.
Pressupostos com a eina de pressió
Sense pressupostos, Sánchez haurà de recórrer a decrets i ampliacions parcials per mantenir el funcionament de l’Estat. Cada negociació amb ERC i Junts serà una oportunitat per obtenir concessions simbòliques o parcials. El risc és que moltes d’aquestes mesures quedin diluïdes en retards de calendari o incompliments parcials.
En qualsevol cas, el pla dels socis processistes és clar: un Gobierno afeblit, però viu. D’aquesta manera, poden influir en infraestructures, immigració o política lingüística sense assumir directament la càrrega de governar. En aquesta dinàmica, l’estratègia no és bloquejar, sinó esprémer.
ERC pressionarà en cada negociació | Archivo
Una partitocràcia col·lapsada
Vist amb perspectiva, la situació té el seu interès. Observem el col·lapse progressiu de ‘Frankenstein’, que ha estat la creació partitocràtica més cridanera dels últims anys. Com a molt, ara queda mantenir la línia del front invocant la lluita contra "l'extrema dreta" o el "pacte climàtic".
De passada, es confirma per enèsima vegada que la vocació real d’aquest Gobierno ha estat actuar com un punt de condensació d’interessos. Més en particular dels interessos partidistes de cadascuna de les ànimes de ‘Frankenstein’. Això explica que el PSOE hagi concentrat suports que van des del PNB fins a Podemos.
La conclusió d’aquest procés ja la veuen venir figures com Gabriel Rufián. És a dir, que després de Sánchez arribarà el no-res per a tots els seus socis; per això Rufián vol muntar un nou front "plurinacional". Aquest és el resultat d’haver aixecat un ‘mur’: segons com, el mur no et protegeix, sinó que t’encercla.
Més notícies: