Un home amb ulleres i vestit fosc gesticula mentre parla en un entorn formal.
POLÍTICA

Salvador Illa surt airós del debat al Parlament i encara ja els pressupostos

El PSC consolida el govern amb concessions a ERC i els Comuns sense compremetre la seva línia vermella: el referèndum

Satisfacció al PSC pel balanç del primer match ball que tenia Salvador Illa després de ser investit president de la Generalitat, el 8 d'agost passat. El debat de política general s'ha resolt sense cap magulladura per lamentar i el govern socialista ha aconseguit tirar endavant totes les votacions. Són conscients de les concessions que han hagut de fer, sobretot amb el finançament singular, però a canvi han consolidat les aliances per donar estabilitat a la legislatura.

Un cop lligat el suport d'ERC, gràcies al finançament singular, i dels Comuns, amb els avenços en matèria d'habitatge, Salvador Illa posa rumb als pressupostos. Uns comptes que implicaran un nou esforç negociador, però que no haurien de presentar cap contratemps. El PSC considera que un cop superat aquest escull hauran estabilitzat la primera fase de la legislatura, i a més amb una cosa important: encara que han hagut de cedir amb el finançament, han aconseguit allunyar l'amenaça del referèndum.

Dos homes conversant en un entorn formal amb persones al fons.

La sensació és que després d'un govern feble com el de Pere Aragonès, Illa ha aconseguit apuntalar un executiu sòlid que va més enllà dels 42 diputats. Comuns, i sobretot ERC, s'han esforçat per marcar distàncies i que no sembli que a Catalunya governa un tripartit. Però la realitat és que amb l'independentisme dividit, els partits processistes en crisi i la dreta sense prou força per fer de contrapès, al PSC se li presenta un govern còmode i sense ensurts.

La clau, mimar els socis d'investidura

Tant republicans com comuns han volgut deslligar les votacions del debat dels pressupostos, però una cosa va lligada a l'altra. Illa s'ha compromès a plasmar als comptes els primers avenços a la fiscalitat catalana (Agència Tributària de Catalunya) per acontentar Esquerra. En una clara picada d'ullet als Comuns, el PSC ha demanat la regulació dels lloguers de temporada a un Govern que, a més, ha anunciat 50.000 pisos i 4.400 milions d'inversió en habitatge públic.

La consigna dels socialistes sembla clara, i és que governant en minoria i amb Junts buscant les pessigolles la prioritat és lligar curt els socis d'investidura. Per això el PSC està dissenyant uns comptes amb importants concessions a ERC i als Comuns. Per exemple, eliminant la reducció de la fiscalitat del joc per obstaculitzar els macroprojectes i la promesa de reduir l'IRPF a les rendes més baixes.

A sobre de la taula hi continua havent qüestions calentes com l'ampliació de l'aeroport i el calendari del finançament singular, que ERC vol que sigui ràpid i al PSC li interessa demorar-ho. Però a Palau entenen que no seran un obstacle insalvable per assolir un acord. Sobretot perquè el contrari donaria oxigen a l'oposició, sobretot a Junts, i això no interessa ERC i els Comuns.

La incògnita Puigdemont

Junts és precisament la gran incògnita daquesta legislatura. Mentre que el PP, Vox i Aliança Catalana han posat les cartes damunt la taula pel que fa al seu paper a l'oposició, segueix sense estar clar quin rol vol jugar Junts. D'una banda deixen vacant el càrrec de cap de l'oposició, i de l'altra mostren un perfil dur amenaçant a més de boicotejar el Govern del PSOE a Madrid per fastiguejar Illa.

Carles Puigdemont amb vestit fosc parlant en un podi amb micròfons.

El PSC es vol centrar en les negociacions amb ERC i els Comuns, però no pot evitar mirar de reüll Junts. Mentre segueixin amb l'estratègia de la rebequeria no seran una amenaça per al govern de Salvador Illa. El dubte és si després del congrés nacional (25, 26 i 27 d'octubre) que encimbellarà Carles Puigdemont, Junts es llançarà a l'ofensiva per passar compte amb els socialistes .

Al PSC cada vegada tenen més clar que el millor és que s'apliqui l'amnistia com més aviat millor i Puigdemont torni a Catalunya per exercir de líder de l'oposició. Creuen que el seu crèdit polític està esgotat, i és millor tenir-lo apaivagat al Parlament que enfurismat a Waterloo -la qual cosa el fa impredictible. La seva radicalitat ajudarà a ressaltar la nova centralitat que està construint el PSC per consolidar un poder hegemònic a l'estil del vell pujolisme.

➡️ Política

Més notícies: