Dues persones assegudes en un banc de fusta conversant en veu baixa.
POLÍTICA

Salvador Illa paga el preu de la seva submissió a ERC

Els republicans no negociaran els pressupostos i porten el PSC a la seva primera crisi de govern

La negativa d'ERC a negociar els pressupostos de 2025 és el primer contratemps seriós del govern del PSC en els seus primers mesos. Els republicans han anunciat que prioritzen la sobirania fiscal a l'estabilitat parlamentària. Donen llum verda al govern català per negociar els comptes amb altres formacions, encara que de facto el condemnen a prorrogar un any més els pressupostos de la Generalitat.

El PSC podria ara explorar altres majories. Però el seu número dos, María Lluïs Moret, ja ha aclarit que no entra en els seus plans i que seguiran amb els acords d'investidura. És a dir, que no contemplen una altra fórmula que l'aliança amb ERC i Comuns.

Home parlant en un podi amb el logotip de

A E-Notícies ja advertim que amb 2025 arrencava un any nou però els mateixos errors en la política catalana. El portazo d'Esquerra als pressupostos ho confirma. Salvador Illa paga un alt preu per la seva submissió als mateixos partits que han governat Catalunya aquests últims anys, condemnant-la a una inestabilitat perpètua.

La realitat s'imposa al relat

Lluny d'intentar pactar els comptes amb altres partits com Junts, el PSC es prepara ja per a un 2025 amb els comptes prorrogats. Però això compromet seriosament el seu ambiciós pla de transformació de Catalunya, almenys a curt i mitjà termini.

La primera conseqüència és que amb els comptes prorrogats serà impossible desplegar noves inversions. Inversions necessàries, per exemple, per millorar els serveis públics que era una de les promeses del nou govern. També per revertir la degradació en molts àmbits, després de la paràlisi parlamentària i legislativa dels anys del procés.

La segona conseqüència és precisament l'evidència de la distància entre el relat optimista del PSC i la crua realitat. Els socialistes van vendre l'obertura d'una nova etapa per enterrar la tensió nacionalista en benefici del progrés. No obstant això, el PSC continua lligat als vells actors processistes, i amb les mateixes conseqüències.

Del nou Pujol al pròxim Sánchez

Salvador Illa va arribar al govern de la Generalitat amb l'ambició de convertir el PSC en la nova CiU de l'etapa hegemònica del pujolisme. La seva intenció era obrir un gran espai de centre on hi cabessin totes les sensibilitats del catalanisme. La seva estratègia augurava una sòlida estabilitat, malgrat disposar de només 42 diputats.

Però Illa va caure en l'error de confiar a cegues en una ERC que veu el govern del PSC com una oportunitat per sortir de la seva pròpia crisi.

Malgrat que el PSC va sostenir el govern en minoria d'ERC aprovant-li els pressupostos, els republicans no li paguen ara amb la mateixa moneda. I llancen la política catalana a un altre escenari d'inestabilitat.

Mentrestant, Salvador Illa continua exercint de prolongació del sanchisme a Catalunya. Insisteix en la duresa contra Aliança Catalana per desgastar Junts i al mateix temps presentar-se com a “mur contra l'extrema dreta”. La qual cosa li permet guanyar punts de cara a una futura successió de Pedro Sánchez.

En definitiva, Illa podria haver estat el nou Pujol però ha preferit ser el nou Sánchez. De moment, s'ha trobat de ple amb el primer revés. Ara ja sap el preu a pagar per la seva submissió a Esquerra.

➡️ Política

Més notícies: